No recordo haver escoltat mai cap cançó escrita amb aquesta estructura. No ens explica cap història definida sinó que va enllaçant frases en que objectes o éssers animats es miren els uns als altres. I en aquest enllaçar-se de mirades és la nostra capacitat de suggestió i imaginació la que ens permet anar creant un paisatge a partir dels elements mostrats.
Algú em podrà discutir si les imatges o els encadenaments podrien ser més encertats o més suggerents, però jo em trec el barret davant del cap que ha pensat en aquesta possibilitat per tal de composar una cançó.
Us enllaço amb un document de YouTube on podreu escoltar la cançó i us transcric la lletra de la segona part del tema "Ai las!"
AI LAS! (JOAN MIQUEL OLIVER)
arbre que mira farola
farola que mira façana
façana que mira rellotge
rellotge que mira campana
campana que mira finestra
finestra que mira tranvia
tranvia que mira bufanda
bufanda que mira robot
ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.
sabata que mira telèfon
telèfon que mira cadira
cadira que mira diari
diari que mira revista
revista que mira sa tele
sa tele que mira sa roba
sa roba que mira sa planxa
sa planxa que mira es calaix
ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.
arbre que mira farola
farol que mira senyora
senyora que mira a quina hora
sa filla taronja devora
eclipsi que tapa la pruna
espurna que vola en el·lipsi
col·lapse que evoca una crisi
i na Cindy augura un desastre
ai, las! sa vida és un principi, un nus i un desenllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada