Resum 2019

Se'n va el 2019 i en aquests moments sempre m'agrada girar la vista enrere i recordar les coses més importants que m'han passat...

A nivell més personal
Les principals notícies que han protagonitzat el meu any:

• Els meus 50 anys i el regal del magnífic viatge a Brussel·les.
• L'infart que va patir el meu pare.
• Els bonics dies que vam passar amb l'Anna al Pallars.
• El fet d'haver començat a fer bicicleta.

A nivell artístic-creatiu

• A l'abril el grup de caramelles de Calders va estrenar la meva cançó "Pasqua al cor".
• Al llarg de l'any vam acabar els primers vídeos dels "Tallers d'expressió escrita i audiovisual" que faig a l'escola: anuncis, videoclips i booktrailers.
• Al setembre vaig començar el projecte "12 mesos, 12 contes" amb el qual pretenc escriure i publicar un conte cada mes.

A nivell sociopolític

• No vull oblidar l'injust calvari que estan passant les famílies dels nois bascos d'Altsasu empresonats: Aurrera Altsasu.
• La mort de Neus Català em va permetre aprofundir una mica més en el coneixement del seu gran paper dins de la història.
• A l'estiu es va tornar a posar sobre la taula la tragèdia del Mediterrani i el problema dels refugiats internacionals amb les actuacions de Carola Rackete i Òscar Camps amb l'Open Arms.
• Al novembre vaig participar en el Gran Recapte d'Aliments amb els de casa meva i va ser una experiència molt reconfortant i necessària.
• A part, al llarg de tot l'any s'ha parlat molt de la violència de gènere contra les dones i de l'emergència climàtica que ha posat a primera línia dels informatius la Greta Thunberg.

El Procés
Al febrer va començar el judici als presos polítics que ens va permetre tornar-los a veure, escoltar i admirar per la seva indiscutible talla intel·lectual i moral. Em vaig manifestar a Barcelona i a Madrid. Vaig seguir amb interès la política espanyola amb la repetició de les eleccions i els erràtics moviments de les forces independentistes a Madrid que han acabat conformant un nombre important de diputats que poden tenir poder efectiu al Congrés i encara hem de veure com l'utilitzaran. A la tardor va sorgir el moviment del Tsunami Democràtic que va representar un nou canvi de tendència anímica amb les espectaculars reaccions a la vergonyosa sentència als presos polítics (col·lapse a l'aeroport, tall de frontera a França, acció fallida al Camp Nou....) i sobretot el que va suposar de canvi estratègic: talls de carreteres i resistència activa urbana amb violents enfrontaments entre manifestants i forces policials pels carrers de Barcelona. Vam tornar a manifestar-nos participant de les espectaculars Marxes per la Llibertat i al desembre vam tenir la primera victòria contundent amb la sentència del TJUE favorable als interessos d'Oriol Junqueras i, de retruc, a Carles Puigdemont i Toni Comín, que ens permeten encarar el futur amb més optimisme.

Art i cultura
He tornat a anar al cinema amb certa regularitat i podria destacar pel·lícules com "La vida sense la Sara Amat", "Érase una vez en Hollywood" o "Mientras dure la guerra".
He anat a uns quants concerts. Alguns revivals com el dels "The Mersey Beatles", "Els Sis d'Aquí", "Pedro Guerra" o "Els Convidats"... Alguns dels artistes que vaig repetint com els de Ramon Mirabet (Palau de la Música o Vesprades a l'Alzina) o Cèlia Vila (presentació del seu disc).
També he gaudit amb algunes exposicions com "Creadors de consciència", "I la mort va caure del cel" o "Monet. Una experiència immersiva" o l'espectacle "Messi10" del Cirque du Soleil.
I a l'estiu vaig gaudir amb la lectura de diversos llibres d'entre els que vull destacar "Tot el bé, tot el mal" de Care Santos.

Cançons
I per acabar el repàs de l'any, mirant les cançons que he anat publicant al bloc em surt una playlist que fa força goig. Indiscutiblement, per a mi ha estat l'any del descobriment d'Oques Grasses, però les recomano totes:

• Life on Mars? (Seu Jorge)
• Oclocràcia (Pau Vallvé)
• John Brown (Oques Grasses)
• El pitjor (Lax'N'Busto)
• Berlín (Coque Malla)
• Sta guai (Oques Grasses)
• Better Man (Ramon Mirabet)
• Bancals (Oques Grasses)
• I just ara (Elena Gadel)
• Desesperadamente (Ivan Ferreiro)
• Blackbird (The Beatles)
• Memories (Maroon5)

Espero que el 2020 sigui igual o millor!

3 vídeos nadalencs

A vegades veig cosetes maques que penso que m'agradaria compartir al bloc i després passen els dies i ja no me'n recordo més. Abans que torni a passar, vull fixar 3 vídeos que he vist fa poc i m'han agradat:

1.- Atrapades en el gènere: fuig, fuig, fuig
Un projecte de la Comissió de Gènere de l'escola Fructuós Gelabert de Barcelona que critica els rols de gènere i compta amb la col·laboració estel·lar i desinteressada dels artistes Rikki (de Xiula), elena Gadel, Mariona Castillo i Clara Peya.

2.- La nadala del Baxi Manresa
Un vídeo molt ben dissenyat en que les veus de Pedro Martínez i Guillem Jou (entrenador i un dels jugadors capitans de l'equip) fan un repàs de les virtuts del club i demanen més pels altres que no per ells mateixos. Acaba dient: "En tenim prou amb patir i lluitar un any més"

3.- "Happy XMas (War is over)"
Versió de la cançó de John Lennon que van fer Ramon Mirabet i la seva banda, acompanyats de la coral "Musical's Choir", interpretada en directe a la basílica de Santa Maria del Mar el passat 21 de desembre... Pell de gallina!

Nadala 2019

Com cada any, amb els millors desitjos per a aquestes festes nadalenques i un bon 2020, la  nostra nadala familiar:

Em miro l’agenda i un dubte apareix:

no sé si sabrem tornar a fer-ho altre cop.

Des de la finestra veig gent al carrer

que marxa abrigada tapant-se del fred.

A dintre les cases s’hi està molt millor,

busquem a les golfes els vells guarniments:

figures, boletes, llumetes, estels...

Començo a sentir aquell batec conegut.

I sona a la ràdio una vella cançó

i truca a la porta el cabàs dels records.

I miro al voltant i ara sé que entre tots

podrem fer real el miracle de nou.

Un posa un somriure, l’altre la il·lusió,

petons, abraçades, mirades...caliu.

Reneix l’esperança, floreix el moment:

tots junts fem Nadal compartint sentiments.

Conte de Nadal

(en paral·lel al projecte "12 mesos: 12 contes" us presento un conte "extra" com a regal de Nadal. En els següents enllaços podeu recuperar els altres: setembre, octubre, novembre, desembre...)
Espero que us agradi...

CONTE DE NADAL

- El nostre home surt de l’hotel. Alerta! Canvi.
- El tinc! El segueixo a peu, vaig uns 20 metres darrere seu. Canvi.
- No el perdis de vista, Kons, aquest any hem d’impedir que ho torni a fer. Canvi.
- Tranquil, Matt. Aquest any ens ho ha posat molt fàcil amb aquesta jaqueta tan “discreta”. Canvi.
- Tens raó, és difícil passar desapercebut amb aquest groc tan cridaner. Jo aniré pentinant la zona amb el cotxe. Ves indicant la posició. Canvi.
- D’acord. Canvi i fora.

I així, sense que la multitud que circula atabalada per la zona comercial en sigui gens conscient, en Kons comença el seguiment del senyor de la jaqueta groga. Li direm Senyor Groc.
El Senyor Groc passeja amb un posat relaxat que contrasta amb les cares estressades de molts dels transeünts que se salten els semàfors en vermell per arribar a les botigues abans que s’esgotin els regals que volen comprar. Amb la seva barba pèl-roja i les ulleres rodones tipus John Lennon passeja amb les mans dins les butxaques de la seva jaqueta mirant atentament els llums nadalencs i els bonics aparadors que els comerciants han tingut tanta feina a dissenyar i ningú no sembla apreciar. També deu ser dels pocs que s’adona que per la megafonia sonen les nadales ensucrades del Kenny G. i posen una bonica banda sonora a la postal que fa la gent abrigada exhalant el baf blanc de les respiracions que es condensen amb l’aire fred. És com un bonic quadre de Hopper que ningú s’atura a admirar.

En Kons el va seguint a una distància prudent, segur de si mateix perquè la jaqueta tan vistosa i el pas tranquil que porta, el fan un objectiu imperdible. Al principi de la persecució hi ha hagut un moment que s’ha distret amb un guarda de seguretat que empaitava un lladre en una botiga. El cor li ha fet un salt quan s’ha adonat que l’havia perdut de vista per un instant, però només han estat dos segons. De seguida ha tornat a trobar la taca groga que passejava tranquil·lament al seu davant. Mica a mica ha anat perdent aquella tensió que tenia al principi i va seguint el seu home amb la sensació d’estar fent una feina senzilla.
De sobte troba un tap de gent al seu davant. Una coral està cantant nadales a benefici d’un projecte solidari i un grup força nombrós s’ha aturat i segueix les cançons amb un suau balanceig. Mira el Senyor Groc que s’ha aturat uns metres davant seu i ell també s’atura. De cua d’ull no perd de vista el seu objectiu, però de tant en tant va fixant la mirada en els cantaires i el públic que, emocionat, segueix el recital inesperat.

Només cal un petit descuit per engegar a norris la missió. De sobte veu que el Senyor Groc ha travessat el carrer i està entrant al mercat de Nadal del barri Vell. Renyant-se a sí mateix pel descuit, en Kons intenta travessar, però el semàfor s’ha posat verd pels cotxes i passen a tota velocitat mentre perd de vista el seu home.
Quan per fi pot passar, accelera el pas mentre el dimoniet i l’angelet l’atabalen dins del seu cervell:
- No pateixis, el trobaràs de seguida amb aquella jaqueta groga i el seu ritme de tortuga...
- Mira que perdre’l de vista un altre cop... Ets un inútil! I ara què li diràs al Matt?

En Kons fa una ullada general al mercat de Nadal i no veu cap jaqueta groga davant seu. De sobte veu un gran grup de jovent que estan somrient mentre pinten manualitats que volen convertir en regals de Nadal fets per ells mateixos.
- Ha passat per aquí...

Segueix amb pas lleuger i en tombar una cantonada veu uns metres més enllà un dels indigents que sempre demana almoina en aquella cantonada amb una jaqueta groga que... no pot ser... diria que és la que duia l’home que seguia... S’hi acosta malhumorat i veu com el pidolaire parla amb un altre company de gremi:
- ...i de cop i volta s’ha tret la jaqueta, me l’ha donat i m’ha dit “Que passi unes bones festes, amic...”
- Quina sort, tio, a mi no m’ha passat mai una cosa així...

En Kons s’encén per dintre amb una ràbia infinita i truca en Matt:
- L’he perdut, Matt. Ho sento. Canvi.
- Ets un inútil, Kons. Fes-t’ho com vulguis, però troba’l. Canvi i fora.

En Kons no sap per on començar. De cop i volta sembla trobar-se fora de lloc enmig d’una plaça on tothom està content, parla i somriu. Ningú no sembla tenir pressa i ara fins i tot ell sent les nadales que sonen pels altaveus. Segueix un carrer per no quedar-se aturat i es troba dos homes parlant:
- Per què no veniu aquest Nadal a fer cafè, com als vells temps? No et sembla que ja ha durat massa aquesta situació?
- Estàs segur que a la Teresa li semblarà bé?
- I tant! Ho hem parlat molts cops i ens encantaria que tot tornés a ser com abans. Vindreu?
- Està bé. Tornem-ho a intentar...

I els dos es fonen en una abraçada que fa tota la pinta que feia temps que no es feien.
El maleït Senyor Groc també deu haver passat per allà.

Més endavant troba una colla que es mouen com formigues acostant-se i allunyant-se d’un contenidor d’aquells d’obres que mica a mica es va omplint de paquets embolicats. En una llarga taula uns joves riallers emboliquen amb papers llampants les joguines que la gent va entregant per a aquelles famílies que no poden permetre’s comprar-los. Alguns les porten acabades de comprar, altres porten les que tenien per casa en bon estat i ja no utilitzaven. El contenidor s’omple poc a poc i es respira un ambient tan bonic que en Kons s’allunya ràpidament ben contrariat.
- Matt, deixem-ho córrer. Crec que ho ha tornat a aconseguir. Canvi.
- Ves-te’n a casa, inútil. Jo seguiré buscant-lo pel meu compte. Canvi i fora.

I el Senyor Groc, assegut al fons d’una cafeteria veu, somrient, com en Kons, abans de perdre’s entre la multitud, posa una moneda dins d’una guardiola que li ofereixen uns avis amb barretines. Paga la seva consumició i amb les mans a les butxaques desfà el trajecte per tornar al seu hotel, intercanviant somriures amb tothom amb qui es creua.

De camí s’atura a l’aparador d’una botiga d’electrodomèstics. Totes les pantalles de televisió ofereixen l’informatiu de tarda que parla que la crisi econòmica està fent que el consumisme i materialisme de la societat experimentin una davallada. Enguany les famílies estan reduint la despesa en regals i es torna als obsequis artesanals i de fabricació pròpia que, a part de ser més econòmics, tenen el valor afegit de la dedicació i implicació de qui fa els regals.
El Senyor Groc assenteix i somriu davant la notícia... Menys consumisme i menys materialisme... S’alegra que aquests “ismes” vagin de baixa... Dos “ismes” menys! I de cop sembla posar cares a aquests conceptes i sacseja el cap divertit...

Quan s’acosta a l’hotel veu en Matt que sembla estar-lo esperant. Se’l mira fixament i, de cop en Matt es gira i consulta el mòbil, cosa que aprofita el Senyor Groc per entrar a l’hotel sense que l’altre se n’adoni.
A recepció el saluden amb simpatia i respecte com es fa amb els clients habituals:
- Bon vespre, senyor Nadal, com ha anat la passejada?
- Molt bé, Josep. La ciutat sempre està preciosa en aquesta època.
- La veritat és que sí. Tria la millor època per gaudir de la nostra ciutat.
- És l’única que puc venir...
I amb una aclucada d’ull, s’acomiada, recull la seva clau i se’n va cap a l’habitació.

Bones vacances, mestres (un vídeo)

Va ser un impuls...
Quan escoltava la cançó "Memories" de Maroon 5, me la imaginava de banda sonora d'un vídeo bonic. I em van venir al cap imatges de l'escola buida, com alguns anuncis d'aquells que toquen la fibra...
I m'ho vaig agafar com un repte.
Havia d'aconseguir imatges de l'escola i intentar fer un mínim guió que enllacés les imatges i les fes córrer al ritme de la música. I afegir-hi una mica de text que acompanyés la narració de les imatges. Tenia una intuïció de com voldria que quedés i el dubte de si seria capaç de materialitzar-ho.

El dilluns vaig arribar d'hora a l'escola amb la càmera i vaig gravar espais encara buits de gent. Al migdia, a l'hora de dinar, vaig seguir enregistrant les sensacions de l'escola buida, diferents espais i també un recull de les diferents produccions dels alumnes que hi havia exposades pels passadissos.
I llavors vaig anar posant fil a l'agulla. Enllaçant imatges.quadrant-ho amb la música. Redactant els textos breus.
Mica a mica va anar creixent i vaig quedar força content del resultat. Com sempre es podria millorar, sobretot a nivell de gravació d'imatges, però penso que les sensacions que despertarà entre els meus companys mestres (i potser també els que no) seran les que jo volia aconseguir.
O almenys així ho espero...
Bones festes a tothom!