De vacances

Avui tècnicament ha estat el meu darrer dia de treball, hem fet el claustre final i ens hem acomiadat fins el setembre... (els no-mestres perdoneu la cruesa...).
Recordo les sensacions del mateix dia d'ara fa un any... Estava esgotat...Em quedaven encara uns quants dies d'acabar de complimentar paperassa, de passar per l'escola a acabar d'endreçar espais i papers, de tancar carpetes i, per descomptat, no em quedaven ni les més mínimes ganes de programar res per al curs següent ni d'apuntar-me a cap curs de formació... NOMÉS NECESSITAVA DESCANSAR MOLT!
Aquest any les coses són molt diferents...
D'entrada no tinc previst tornar a l'escola perquè no em queda cap tasca pendent. Dilluns començo un curs de formació després de molts anys de no fer-ne cap i estic revisant i ordenant propostes per a aplicar el curs vinent.
La gran diferència és que aquest curs no he fet de tutor després de molts anys de fer-ho. L'energia dels 50 anys no és la mateixa dels 30, però evidentment l'experiència és molt més gran. Poder gaudir de tot el que em dóna l'experiència sense haver de deixar-hi la salut física i mental per falta d'energia ha estat un luxe fantàstic.
He gaudit molt amb la feina (tot i que sempre he gaudit amb la feina), però enguany sense tenir els maldecaps i l'estrès que m'hi havia acompanyat els darrers anys i ho agraeixo enormement.
Tinc per davant dos mesos amb algun projecte a materialitzar (nova pel·lícula...?), molts llibres per llegir, poemes per escriure i temps per gaudir, que sempre és el millor dels regals possibles.

Treballs que maduren a foc lent

Últimament m'ha passat unes quantes vegades.
Tinc una idea o em proposen una feina o em demanen una col·laboració. Parlo de textos. Ja sigui per a l'escola, per a LA CALDERINA, per al picalapica, una idea per a un nou curtmetratge...
Accepto i hi penso una mica. Després deixo de pensar-hi.
No prenc notes, ni faig esborranys. Simplement de tant en tant hi torno a pensar i se m'acut una idea que podria anar bé per donar-li un bon final o un gir que seria interessant o una manera bonica de començar...
Mentalment intento retenir aquestes idees però no escric res. I torno a deixar-ho reposar. Sense pensar-hi...
Quan s'acosta la data d'entrega, finalment agafo paper i llapis (o l'ordinador) i començo a escriure. Mica a mica retornen aquelles idees que vaig tenir i s'ordenen de manera relativament ràpida, agafant una forma força definitiva sense gaire esforç. Com si aquell escrit hagués anat madurant a foc lent i en el moment de materialitzar-se ja només hagués fet falta omplir un motllo que ja havia estat dissenyat...
No sé si ho explico prou bé, però darrerament m'ha passat uns quants cops, el resultat ha estat satisfactori i em meravella que sense massa estrès previ sigui capaç d'anar madurant els projectes amb la fe i la confiança que acabaran reeixint...
I ho trobo tan curiós que n'he volgut deixar constància...

"Delicte de complicitat" (un poema)

Aquestes últimes setmanes han estat apretades.... Entre l'infart del meu pare i els vídeos de final de curs a l'escola he tingut poc temps per a gairebé tot... Per exemple escriure aquí al picalapica o per exemple escriure poemes...

Però el 7 de juny abans d'anar a dormir vaig escriure això. De primer vaig pensar que estava bé... L'endemà al matí me'l vaig llegir i vaig pensar que potser no... I a hores d'ara no ho tinc gens clar...

Però em ve de gust deixar-lo aquí i potser algú el llegeix i em dóna la seva opinió...

DELICTE DE COMPLICITAT

Deixar que passi el temps,

que passi tot...

Deixar que la consciència

es quedi afònica....

Deixar que els ulls s'assequin

i la veu

oblidi com parlava

i quedi muda...

Deixar que m'atropelli

la rutina

i mantenir només

-absurd tresor-

el vell i antic costum de protestar.

Anuncis escolars

Continuo mostrant les produccions videogràfiques d'aquest final de curs a l'escola...
Amb els alumnes de 3r ens vam dedicar a crear uns anuncis. D'entrada al llarg del curs n'havíem vist uns quants i havia procurat que fossin bonics i no exactament de productes consumibles (d'algunes ONG, de campanyes per a la prevenció d'accidents...). Quan els analitzàvem ens fixàvem en els diferents enquadraments, en els primers plans, en el paper de la música o l'ús de la càmera lenta i així vam anar agafant idees per quan ens toqués fer el nostre.
A l'hora de realitzar-lo vam seguir els següents passos:

1. Fer propostes de temes i acabar-ne decidint un. I estic orgullosíssim que els temes escollits fossin de l'àmbit dels valors (la igualtat de drets entre homes i dones, el foment de l'esport i, en el cas del vídeo que no vam arribar a enregistrar, "volem escoles que siguin divertides") i no pas de productes concrets (una rentadora, un cotxe, etc.)
2. Fer propostes d'històries que il·lustressin el nostre anunci, amb un inici i un final.
3. Desenvolupar el guió de l'anunci i anar-lo detallant en les diferents seqüències.
4. Repartir els personatges, decidir localitzacions, distribuir i responsabilitzar-se del material necessari...
5. Instruccions pràctiques per optimitzar l’estona de rodatge: estar concentrats, atents per repetir cada escena les vegades necessàries, atents per fer els moviments el màxim d’iguals en cada nova repetició...

I finalment vam dedicar-nos a gravar totes les escenes, molt a última hora i sense temps de repetir-ne gaires perquè s'acabaven els dies d'escola
Finalment em vaig encarregar jo del muntatge i edició finals, però sempre a partir de les propostes que havien fet els alumnes en tot el treball previ.

Ha estat una experiència interessantíssima i estic molt content dels resultats obtinguts i, sobretot, molt il·lusionat pensant que aquests alumnes que ja han tingut aquesta primera experiència "cinematogràfica", en els propers cursos seran capaços de fer coses encara més elaborades, més enginyoses... en definitiva: millors.

Espero que us agradin!

Videoclips escolars

La darrera notícia d’aquest bloc era del 8 de juny…
Una de les raons d’aquest silenci ha estat que les darreres setmanes he estat molt ocupat enllestint els vídeos que he fet amb els alumnes de l’escola, dins dels tallers que he impulsat aquest curs: els “tallers d’expressió escrita i audiovisual”.
Durant el tercer trimestre pretenia fer 4 vídeos a cada nivell: anuncis a 3r, videoclips musicals a 4t, booktrailers a 5è i curtmetratges a 6è.
D’aquests hipotètics 16 vídeos només n’he aconseguit acabar 5 (però ja he pres bona nota perquè als cursos vinents no em passi el mateix), però la valoració del treball és altament positiva.

Avui us presentaré els 2 videoclips musicals que he fet a 4t i us explicaré el procés:

1. Prèviament, al llarg del curs, havíem vist alguns videoclips musicals i ens havíem fixat en l'estructura i en la diversitat de plans. Llavors quan vam començar el nostre propi videoclip vam seguir els següents passos:
2. Fer propostes de cançons i acabar-ne decidint una (en català o castellà per poder interpretar bé el sentit de la lletra)
3. Escoltar i llegir la lletra, entendre de què parla i buscar possibles interpretacions.
4. Fer propostes d’idees-història que poguessin quedar bé amb el sentit de la cançó.
5. Desenvolupar la història, tenint en compte l’estructura de la cançó i les seves parts (instrumental, estrofes, tornada...)
6. Fer un guió detallat del que volíem representar en cada fragment de la cançó, tenint en compte el temps de què disposàvem en cada fragment (adjunto graella).
7. Repartir els personatges, decidir localitzacions, distribuir i responsabilitzar-se del material necessari...
8. Instruccions pràctiques per optimitzar l’estona de rodatge: estar concentrats, atents per repetir cada escena les vegades necessàries, atents per fer els moviments el màxim d’iguals en cada nova repetició...

I finalment vam fer la sessió de rodatge, a última hora, amb el temps empaitant-nos i sense gaires possibilitats de fer repeticions ni noves gravacions.
Finalment em vaig encarregar jo del muntatge i edició finals, però ho he fet a partir de les premises que havíem consensuat entre tots.
Aquests són els 2 vídeos que hem aconseguit muntar: una versió de “Caminem lluny” (Doctor Prats) i una de “Volcans” (Buhos).

Crec que ha valgut la pena!