Avui a última hora teníem classe de castellà.
L'últim dia havíem parlat de les
històries de terror, havíem vist un vídeo que proposava el llibre de text (d'una nit de Halloween viscuda per l'Shrek i els seus amics) i havíem posat de "deures" que cadascú escrivís una història de por d'entre 10-15 línies.
Quan vaig donar aquestes pautes, un nen a qui agrada molt escriure (i ho fa mooolt bé)
va dir que era impossible fer por amb només 15 línies, que si en podia fer més. Jo li vaig dir que havien d'acostumar-se a complir els condicionants que se'ls demanava en cada feina i que jo també ho intentaria.
Avui
quan han arribat a la classe a la tarda s'han trobat una llibreta que tenim al final de la classe tirada pel terra. És una llibreta on tothom hi pot escriure el que vulgui quan vulgui (una mena de "diari de classe" que de moment encara no acaba de funcionar). Tal i com jo volia els primers que han entrat i l'han vista al terra, l'han agafat i l'han oberta... S'hi han trobat una petita narració de 15 línies en què algú explicava que havia tornat a la classe una tarda després de les 5, s'havien apagat els llums i... acabava amb una paraula inacabada, com si qui escrivia no hagués pogut acabar d'escriure...
De seguida han començat a dir que allò ho havia fet jo, però ja tenien una mena de cuquet que els rondava... Quan tots han estat a punt els he explicat que efectivament ho havia escrit jo per comprovar si es podia fer una història de terror en 15 línies. L'he llegida i no els ha desagradat, però m'han dit si la podia tornar a llegir a les fosques que faria més impressió.
- Ara no. Hem d'acabar una feina i després qui vulgui llegir les seves narracions en veu alta ho podrà fer.
Hem acabat la feina i llavors
els he dit que apaguessin els llums i les persianes i que qui volgués llegir la seva història ho podria fer. He buscat per l'Spotify efectes sonors de terror i he engegat l'aplicació que fa de lot al meu mòbil. Tothom estava esveradíssim i l'adrenalina i els somriures nerviosos suraven en l'ambient mentre pels altaveus sonaven sons de trons i portes que grinyolaven.
Uns quants han tingut temps de llegir les seves històries i en un moment que una de les lectores estava aconseguit generar tensió i intrig amb la seva història, jo, que li aguantava el lot, els he clavat un bon crit que ha espantat tothom i
ha provocat un esglai col.lectiu molt divertit.
Encara n'hem llegit una més però llavors s'ha fet l'hora de plegar.
Hem encès els llums, hem apagat l'ordinador i hem recollit entre somriures i la sensació que acabàvem de passar una molt bona estona i tots ens ho havíem passat molt bé tant els alumnes com el mestre.
Ells s'ho han passat molt bé i
segurament avui explicaran a casa emocionats aquesta activitat que no sé si és prou escolar i prou educativa, però sé que l'han gaudit i que l'han V-I-S-C-U-T.
I jo baixava l'escala amb un somriure d'orella a orella, feliç d'haver provocat aquella estona als meus alumnes i amb ganes d'explicar a tothom que...
m'encanta la meva feina!
