Estiu 2012

A casa nostra sempre ens passa el mateix. Mentre estem ficats dins de les coses, hi estem, però després passen i ens sembla que hagin passat fa moooolt temps. I ara, tirant la vista enrere per veure què hem fet aquest estiu, sembla que faci tant que vam acabar el curs a finals de juny!! I ens adonem que hem fet tantes coses!!
A part de les vivències de Calafell que ja publicaré més endavant en una notícia exclussiva us faig una mica de recompte de les coses que hem fet (barrejant activitats familiars i personals meves) i al final us ofereixo un grapat de fotos:

• Es va constituir l'ANC, secció Calders, a la qual vaig afiliar-me.
• Vam declarar oficialment superada l'etapa dels pipis nocturns de l'Ona.
• Vam acabar les obres de l'estudi i vam començar el trasllat de tota la biblioteca que ja està definitivament  instal.lada a dalt.
• Vam passar unes quantes tardes a la piscina de La Guàrdia.
• Vam passar molts matins, algunes tardes i algunes nits al nostre pati de darrere de casa, amb el boti-boti, la piscineta i fent els àpats a l'aire lliure (hi hem esmorzat, dinat, berenat i sopat, encara que no tot el mateix dia).
• Alguns amics dels nens s'han quedat a dinar algun dia a casa o han vingut a jugar-hi una estona. I també a l'inrevés a vegades ells han anat a casa d'algun amic.
• Alguns fins i tot s'hi han quedat a dormir: Guiu, Jana i Martina, Paul i Nil.
• Un dia vam anar a escalar a Queralt amb el Pablo i el Nil.
• Vam assistir a dues de les activitats programades al cicle "Vespres a la fresca" a Calders. Un dia vam anar a veure els malabars dels "Desperta Espurnes" i un dia vam anar a un concert de gospel dels "The River Troupe Gospel" de Sallent.
• Diversos dies alguns amics han vingut a passar el dia a casa nostra o hem anat nosaltres a passar el dia a casa seva. A vegades havíem previst dinar junts i hem acabat dinant i sopant i fent el ressopó... és el que tenen les vacances.
• Vam fer el ja tradicional "Sopar de la Germandat" en que tots els meus germans (menys el Txetxu que viu al Brasil i només hi és d'esperit) ens trobem amb les parelles i els fills a passar una tarda-vespre a casa nostra, des de fa 3 anys.
• Vam patir un incendi a Calders, tal i com ja vaig reflexar en aquest bloc.
• Vam assistir a la festa d'aniversari del Nil a la roureda de les Tàpies.
• Vaig fer un curset telemàtic particular i pressumptament divertit a les meves companyes de cicle per aprendre a publicar notícies en un bloc al qual vaig anomenar "Curset Novatilles" i que espero que hagi servit d'alguna cosa.
• Es va presentar en societat la nova revista de Calders a la qual havia dedicat tants esforços i temps.
• El dia 26 de juliol vam celebrar els 25 anys de relació amb l'Anna, amb una escapadeta a Calafell de funestes conseqüències: se'ns va espatllar el cotxe, vam arribar a casa amb grua i el Roc va acabar a urgències després d'una caiguda al Parc de l'Agulla.
• El Roc i l'Ona van anar a passar la nit (i tot un dia) a Perafita a una casa que hi tenen les seves cosines Jana i Martina, després que elles també ho haguessin fet a casa nostra.
• Vam fer una fantàstica excursió al cim del Puigsacalm amb el Pablo, la Violeta, el Nil i l'Estel.

Què? No està malament, eh?

T'enigmes?

Us agraden els enigmes lingüístics?
Podríem dir que són definicions de mots encreuats però plantejades com un joc de mots. Us agraden?
Aquesta pregunta em va fer un dia d'aquest estiu la Mireia i, com que la meva resposta va ser afirmativa, em va recomanar una pàgina del facebook dedicada a aquests entreteniments: T'ENIGMES?
D'entrada el nom ja em va fer gràcia jugant amb la invitació "T'animes?" però canviant-ne una part per fer-hi aparèixer els enigmes.
Després vaig recordar els "Enigmàrius", que en Màrius Serra va començar a plantejar als matins de Catalunya Ràdio ja fa uns anys (2009?) i resulta que aquest grup de facebook va néixer a partir d'aquest concurs radiofònic i va aplegar un grup de gent d'arreu dels Països Catalans que han trobat aquest espai per a parlar, jugar, pensar i passar-s'ho bomba.

Per si encara esteu pensant si us agraden o no, us poso 2 exemples d'enigmàrius amb la resolució (el número entre parèntesi és el número de lletres que ha de tenir la resposta):

1.- Només treballen quan volen. (6)
2.- Problemes en la transferència. (10)

RESPOSTES:
1.- Si pensem qui treballa quan vol, ens costarà molt trobar la solució. La clau de volta és pensar que "volen" és la tercera persona del plural del verb "voler", però també del verb "volar". Llavors hem de pensar qui treballa quan vola? Els PILOTS.

2.- Una transferència és una transacció monetària entre dos entitats bancàries, és a dir, entre dos bancs, és a dir: ENTREBANCS, que és un sinònim de "problemes".

Si ara ja heu decidit que comenceu a trobar la gràcia a això dels enigmes lingüístics, només puc fer una cosa: recomanar-vos la pàgina del T'ENIGMES on podreu llegir molts d'aquests enigmes i provar d'endevinar-los merament com a espectadors sense dret a vot. Però, si us hi doneu d'alta (primer us han d'acceptar i convidar), podeu participar-hi activament resolent-los i plantejant-ne de collita pròpia.
Jo ho he fet i us deixo jugar a endevinar els que em vaig inventar aquest estiu. Feu un comentari a aquesta notícia proposant les respostes i jo us contestaré i us diré si les heu encertat o no:

3.- Senyores de dubtosa reputació que viuen amb certa incomoditat sota teulada. (6)
4.- De tant adorar el Déu Bacus li ha quedat afectada la pigmentació. (4)
5.- L'afirmació entra amb totes les precaucions, a poc a poc i sense fer soroll. (6)
6.- El xinès incompleix el 5è manament còmodament ajagut. (7)
7.- Com que treballa de nit, no troba companys per jugar a cartes. (6)
8.- Si Elvis Presley era el rei del rock'n'roll, aquest és el rei dels paràsits capil.lars i, encara que no ens agradi, sovint ens l'hem de menjar amb patates. (9)

Què faré l'Onze de Setembre?

Ja sabeu què faré jo.
Ara, sí voleu, llegiu què farà l'Empar Moliner i les seves raons.
Un article molt interessant, lúcid, irònic i corrossiu (com tot el que escric la singular escriptora) publicat el 19 d'agost al diari ARA dins de la seva secció "Tovallons negres".
No us el perdeu.


Sovint els patriotes (que són els nacionalistes bons) parlen de "la mare pàtria". Troben normal estimar la pàtria com una mare. Per raons alienes a mi, per tant, jo no sóc patriota. A causa de les guerres o pactes que hi ha hagut o no hi ha hagut, Rosa Díez és patriota i jo sóc nacionalista (que és el mateix que si ella fos single i jo solterona ). Però tot i això, admiro Rosa Díez, perquè ha fet per a mi una cosa que no li podré pagar mai prou: apartar Toni Cantó de la interpretació. Va haver-hi un dia en què els habitants dels actuals Estats Units d'Amèrica eren nacionalistes. Van fer la Guerra de la Independència i ara ja són patriotes.

Tot això ve a tomb per les paraules de Santiago Abascal, la família del qual ha estat amenaçada per ETA durant força temps. " Prefiero una España unida con escoltas que libre pero rota ". Que és una variant, més salvatge i bèstia, d'aquell " antes roja que rota ".

Imaginem, doncs, donat que Santiago Abascal és un patriota, que les seves paraules no es refereixen a la mare pàtria sinó a la mare que l'ha dut al món. Imaginem que la mare de Santiago Abascal està amenaçada pel seu marit, que considera que és de la seva propietat, i no accepta que ella vulgui divorciar-se lliurement. I imaginem que Santiago Abascal diu: " Prefiero ver a mi madre con moratones que libre pero divorciada ". Ho acceptaríem?

Si tots els conflictes, discussions, baralles, teoritzacions que tenim sobre Catalunya i Espanya les equiparem a un matrimoni, s'acaba la discussió. Per quina raó no admetem que l'home de la parella sigui el que administri els diners de la dona (com si fos una menor) i sí que ho admetem entre Espanya i Catalunya? Per quina raó trobem lògic que la dona pugui expressar lliurement si vol o no vol divorciar-se i no admetem que ho pugui expressar lliurement Catalunya? Per què preferim que hi hagi violència i mort abans que veure una separació? És per totes aquestes raons que, per primer cop a la vida, aquest Onze de Setembre abandonaré el sofà i aniré a Barcelona a fer bulto.

Amor d'estiu

Qui no ha tingut un amor d’estiu?
Jo fa anys que en mantinc un i si ara en parlo així d’obertament podeu suposar que és perquè l’Anna n’està assabentada i l’accepta.... o potser seria més exacte dir que el suporta o el consent... Ara no sabria dir quina és la paraula més adequada però és un fet que porta repetint-se uns quants estius i no crec pas que me n’hagi d’avergonyir.
El cas és que cada juny, així que començo a tenir enllestida la feina de final de curs, ja començo a enyorar la presència de la meva altra estimada. I inevitablement el cap ja comença a pensar-hi i a enyorar el moment del nou retrobament estacional.
Sovint costa trobar l’ocasió més propícia per al primer contacte. No és tan senzill com fer una trucada i tampoc no és qüestió de quedar un moment i veure’ns de qualsevol manera, en una esgarrapada furtiva. Quan s’han esperat tants mesos, ja no ve d’un dia o d’una setmana.
I tot i així, tot i intentar esperar les circumstàncies ideals per a la retrobada, a vegades el primer dia estem com una mica desentrenats, maldestres, insegurs i només podem recordar els bons moments de l’estiu anterior, però encara sembla llunyana aquella màgia. De mica en mica, però, les ocasions de coincidir es van sovintejant i cada cop ens sentim més còmodes i podem deixar anar els nostres sentiments. I així, sense forçar les coses, arriba el moment en que ja recuperem les bones vibracions del passat.
Sovint són trobades de matinada i a vegades arriba un moment en que sembla que estiguem en un estat de flux: tot surt fluid i espontani i som conscients d’estar creant un moment de bellesa efímera. Per això, a vegades, un cop acomiadats, abans de ficar-me al llit m’agrada agafar paper i boli i apuntar aquelles sensacions per evitar que s’esvaeixin amb la llum del dia i poder recordar-les en el futur.
Què?
Encara no sabeu de qui estic parlant?
:
:
:
:
:
:
(deixo un espai per si voleu provar d’endevinar-la)
:
:
:
:

De la guitarra.
Tant com m’agrada tocar aquest instrument i composar-hi petites melodies (que em relaxen i exerciten la meva illetrada passió per la música i fins i tot a vegades acaben esdevenint cançons) i em passo la major part de l’any sense temps material per dedicar-m’hi. Però quan arriba l’estiu, m’agrada, de matinada, començar a provar diferents acords i anar-los enllaçant, anar descobrint alguns encadenaments que sonen bé i, amb sort, acabar fent alguna cançó.
I encara que semblava que aquest estiu la màgia no arribaria, la història s’ha acabat repetint i em trobo, just abans d’anar a dormir, apuntant en algun paperot la posició dels dits que he anat repetint (perquè a vegades no són ni acords que jo conegui) i que han produït aquella melodia que tant m’ha agradat i que l’endemà intentaré anar allargant per veure si pot desencadenar en alguna nova cançó.
I he de dir-vos que són moments de plaer intel.lectual i sensitiu, del gaudi de la creació artística. I no em prengueu per un pedant que sóc ben conscient que el que faig no té cap transcendència. Però quan sento que enllaçant diferents sons, per atzar i constància, surt una melodia que m’agrada no puc parar de repetir-la i repetir-la, analitzant les sensacions que em produeix i buscant com allargar-la sense que perdi la màgia d’aquell fragment que ha sortit bé. I sovint no aconsegueixo anar més enllà, però aquest procés de deriva creativa és molt i molt agradable.
La guitarra... el meu amor d’estiu.

Poemes des de la platja

Ja sóc a Calafell.
Des del primer dia he baixat a la platja amb algun llibre per llegir, però també amb paper i boli... per si les mosques...
El primer dia vaig començar amb un llibre de poesia del calderí Josep Fàbrega titulat "D'aquí estant (no) es veu el mar" amb preciosos poemes descriptius del mar, la platja i totes les sensacions que pot despertar la seva contemplació...
Molt adequat.

I després de la lectura em van començar a venir aquelles pessigolles... potser els que us agrada escriure sabeu de què estic parlant, són aquelles ganes d'escriure incipients, com els segons previs a que arrenqui la bromera d'un got on has tirat sals de fruites, una mena de pessigolleig que et diu "Ara! Ara és el moment! Busca paper i llapis i deixa't portar que les circumstàncies són favorables i alguna cosa en sortirà".
D'altres en diuen "inspiració", però no és ben bé que les paraules vagin arribant en fila índia, sinó que és més com una sensació que t'hi has de posar i deixar-te anar.
I per sort tenia paper i boli i un entorn fantàstic per inspirar-me i el ressò fresc dels magnífics versos del Josep o sigui que, si us agrada el que en va sortir, repartiu els mèrits entre tots aquests condicionants.
I tan de bo en vagin arribant més...

SOMNIS MARINS
El mar s'ha fet bressol i les onades
es van acompassant i s'endolceixen.
Els va venint la son de mica en mica
i finalment s'adormen, en silenci.

En queda una mar plana, meravella
que contemplo com un mirall salvatge.

De tant en tant -no podem dir-ne ona-
una làmina d'aigua puja i baixa.

Què deu estar somiant aquesta onada?

NOTARI
Assegut, ran de mar, primera línia,
obro bé els ulls i estenc una mirada
que sigui talment una teranyina
on els detalls s'hi enganxin i s'hi quedin.
 

M'amaro de paisatge, de mirades,
de converses, de crits i de rialles,
d'olors i de carícies, de portades
de llibres que descansen a les panxes.
 

Com un notari ben innecessari
aixeco acta de tot i, a sota, signo.