picalapica

12 d’abr. 2019

Viatge en el temps (riure per no plorar)

Estic pendent d'una visita a l'especialista del genoll...

A primers de setmana em truquen d'Althaia:
- El senyor Eladi Martínez? Li comuniquem que té visita el dijous 11 d'abril a les 9'45 amb el doctor Saus.

En prenc nota... (però el dr. Saus és el que em va operar del dit de la mà... també fa genolls?). Demano festa a la feina. Arriba el dia.

Quan falta poc per les 9'45 h, estic donant voltes buscant aparcament i, com que no en trobo, entro al pàrquing. Pujo a la planta de les consultes externes i passo la targeta al lector.
Em dóna un error i em diu que consulti a informació.
Vaig al taulell d'informació i hi ha una cua de mil dimonis. Trec un número i clavo la vista a les pantalles on van anunciant el número que criden. Allò no avança i decideixo anar a l'aventura a veure si trobo quin és el despatx del Dr. Saus. Vaig passant per les diferents sales del mòdul A, B, C, D mirant les pantalles, però no veig enlloc el nom del dr. Saus.
Torno al taulell d'informació i comprovo com encara no han dit el meu número.
Bufo.
Vaig picant amb el peu.
Miro els molts minuts que ja passen de l'hora i m'atabalo.
Miro als peus. Miro al sostre. Miro al meu voltant...
I de cop veig que a un extrem del taulell d'informació hi ha una noia que atén persones sense número. M'hi acosto i em poso darrere d'una noia que ha vingut avui, quan tenia hora per a demà... Demà li és impossible i intenta que la visitin avui... Res a fer, el seu metge només visita els divendres... Vagi a atenció a l'usuari... Se'n va ben contrariada i em toca a mi.

- Bon dia, el lector no m'ha llegit la targeta i m'ha adreçat a informació. Tenia hora a les 9'45 amb el dr. Saus, però no sé a quin despatx ni quin número tinc.
- Em permet la targeta?

Passa la targeta, mira la pantalla i em mira amb cara de "a veure ara com li dic això a aquest home"...

- Aquí no hi consta cap hora...
- Però si em van trucar aquesta setmana i em van dir el dia 11 d'abril a les 9'45... Estava pendent d'una visita a l'especialista del genoll...
- No té cap visita programada... Aquí consta que està pendent d'una visita amb el Dr. Prat, però encara no la té programada...
- No entenc res... em van trucar...
- Aquí el que em surt és que vostè va tenir visita amb el Dr. Saus el dia 11 d'abril a les 9'45, però.. de l'any 2016...Deu haver estat un error...
- Quèèèè? Això és surrealista... He hagut de plegar de la feina, pagar el pàrquing... I ara què faig?
- Ho sento. No té cap visita programada

La noia no en té la culpa i m'acomiado amb cara d'idiota... I ara què faig?
Doncs ho explicaré al picalapica i potser arrenco algun somriure a algú... riure per no plorar...

10 d’abr. 2019

Ramon Mirabet al Palau de la Música

El passat 5 d'abril vam anar al Palau de la Música Catalana al concert de presentació del nou disc del Ramon Mirabet.
Vam anar-hi els 4 de casa, amb els 3 de casa del Pablo i va ser una vetllada preciosa!
He anat mooolts cops a sentir el Ramon Mirabet. Als seus inicis en concerts amb poquíssima gent a Balsareny, a Torelló o al Voilà de Manresa, quan sovint actuava en format de trio només amb el Mario i el Sergio i el seu repertori era bàsicament acústic... En concerts amb tota la banda i ja més multitudinaris al Conservatori de Manresa, a la festa major d'estiu a Sitges, al festival Aphonica de Banyoles, a les escales de la Catedral de Girona... En presentacions oficials i concerts potentíssims de comiat a les sales Apolo i Razzmatazz i al Poble Espanyol de Barcelona...
L'he anat de veure més de 10 vegades i a vegades arriba un moment que penses que ja no t'ho passaràs bé en un concert seu perquè ja ho has vist i sentit tot, però... no va ser així.

El concert del Palau de la Música va ser espectacular i inoblidable.
Presentava un disc nou "Begin again", en el qual ha fet un gir estilístic que en principi no m'acabava de convèncer (tot i que he de dir que després del concert i d'escoltar uns cops el disc m'està seduint) i el concert s'anunciava amb la seva potent banda de 7 músics, més una orquestra de corda de 20 músics i una coral infantil. I tot això en el marc incomparable del Palau i amb un joc de llums dissenyat per un membre de la Fura dels Baus.

Els arranjaments de corda van embellir les introduccions de vàries cançons i van sumar-se als músics habituals per oferir una sonoritat nova i encisadora. En alguns moments fins i tot van esdevenir l'únic acompanyament musical com en una deliciosa versió acústica de HappyDays. El joc de llums va ser realment espectacular i va acompanyar perfectament les cançons, fent lluir encara més el preciós decorat modernista del Palau. I la coral infantil ens va propiciar un dels moments més bonics de la nit acompanyant exclusivament la veu i la guitarra del Ramon en la interpretació del "Wake up".
També vam tenir els moments de "canya" habitual amb les cançons més jazzeres del seu segon disc i els grans èxits.

El concert va passar de les 2 hores i va tenir llargues presentacions de temes i explicacions d'anècdotes amb un Ramon feliç i agraït, gaudint (i fent gaudir) plenament del moment.

Va ser una nit màgica!

Vam fer algunes fotos i vídeos "clandestins" amb els nostres mòbils, però són de molt mala qualitat i prefereixo estalviar-vos-els. A canvi, us ofereixo una preciosa i espectacular selecció de fotos de la Marta Pich, l'àudio d'una de les noves cançons amb arranjaments de corda, "Just so real", i un petit fragment de vídeo del HappyDays del palau amb l'orquestra de corda.

Gaudiu-ne!

I us recomano molt que aneu a un dels seus concerts que són autèntics actes d'amor a la música i descàrregues de felicitat i bon rotllo, especialment el del dia 27 de juny als Jardins de Pedralbes on repetirà el format que nosaltres vam viure al Palau, amb l'orquestra de corda i la coral infantil.

Respecte, admiració i... A G R A Ï M E N T !

Acabo de veure el documental "El procés del Procés" a TV3 (enllaç) i l'he seguit amb una gran emoció. Tornant a veure com pateixen les famílies dels 9 empresonats (i encara hi hauríem d'afegir els exiliats), com els ha canviat la vida i amb la integritat i dignitat que ho viuen tots plegats, m'he tornat a emocionar.
Recordar que fa més d'un any que estan privades de llibertat unes persones INNOCENTS que no van fer altra cosa que complir el compromís que havien pres amb el poble i permetre una votació democràtica i pacífica, m'ha emocionat, m'ha entristit, m'ha dolgut...però també m'ha enorgullit perquè sóc dels que penso que aquest tràngol tindrà un final feliç.
Un bon dia s'acabarà la injustícia i aquestes persones tornaran a casa seva amb les seves famílies i viuran la resta de les seves vides rodejades de l'estima, el respecte, l'admiració i l'agraïment de milers de persones que, com jo, valorem la seva coherència, enteresa, categoria moral i compromís polític i democràtic amb el seu poble.
I podran anar sempre amb la cara ben alta (com ja hi poden anar ara) sabent que van obrar correctament i van ser tractats injustament.
En el documental he tornat a recordar totes les vegades que hem estat al seu costat, les cantades a l'exterior de la presó de Lledoners, les manifestacions allà on ha calgut (a Manresa, a Moià, a Barcelona, a Brussel·les, a Pont de Molins, a Berga, a Madrid...), els llaços grocs a la nostra olivera i la nostra barana, el cartell que porto enganxat a la roba des del 16 d'octubre del 2017 i que demana "LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS"...
Alguns pensen que són grans gestos que m'honoren... I jo penso que és EL MÍNIM que puc fer per compensar mínimament l'immens gest que han tingut aquestes 9 persones envers tots nosaltres.

Moltíssimes gràcies Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Jonqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carme Forcadell i Dolors Bassa!!

Tan de bo acabi aviat el vostre sacrifici!
Tan de bo tingui el sentit que tots volem que tingui!
I tan de bo alguna vegada tingui l'ocasió d'agrair-vos-ho personalment i de fer-vos una abraçada!

7 d’abr. 2019

Les fotos de Uğur Gallenkuş

Uğur Gallenkuş és un fotògraf turc que es dedica a fer muntatges combinant 2 fotos d'ambients ben diferents i contrastats per fer-nos reflexionar.
D'una banda la vida quotidiana de les persones que viuen una vida apacible i sense massa complicacions. De l'altra la vida dels que viuen en països en guerra i conviuen diàriament amb el dolor, la crueltat, la trsitesa i la desesperació.
El contrast és brutal i no deixa indiferent.
Obres d'una gran bellesa però que suposen un cop de puny a les consciències dels que vivim a la part còmoda del món.
Preparats?

4 d’abr. 2019

"Picadillo"

Abans a les tocineries venien "picadillo". Al costat d ela màquina de tallar embotits hi anaven deixant els culs dels diferents embotits que tallaven o alguns trossos mal tallats, ho tallaven tots a dauets i ho venien a granel... M'encantava! (i he intentat trobar una foto i no ho he aconseguit).
Avui, veient que fa dies que no faig notícies i potser encara en tardaré uns quants, us convido a una mica de "picadillo" gràfic: un recull d'imatges que he anat descobrint per les xarxes socials els darrers dies i per un motiu o altre m'han resultat significatives.

Que aprofiti!