José María Toro: educar des del cor

El 14 de novembre vaig assistir a una estimulant xerrada del JOSÉ MARÍA TORO. Sota el títol “Educar con co-razón” i organitzada pel col•lectiu “Una altra educació és possible”, durant més de dues hores vam escoltar el discurs entusiasta d’aquest mestre, escriptor i conferenciant sevillà.
Entusiasme, sentit de l’humor i una manera d’enfocar la vida totalment encomanadisses: allunyar-se de les presses i els neguits, passar del fer al ser, escoltar la natura i els sentiments, buscar l’harmonia... Durant la xerrada vaig anar apuntant algunes frases que em van semblar interessants, enginyoses o que convidaven a la reflexió. Algunes crec que són literals i en altres casos us en transcric el sentit que jo vaig interpretar. Espero que us agradin:

•    Les coses es divideixen en urgents, importants i essencials.
•    A través de la pausa arribem a la pau...
•    Cada moment és una situació única i irrepetible que hem de gaudir deixant-nos portar per la dansa de la vida.
•    No hem de dir “no tinc temps”, hem de dir “tinc un excés de tasques a fer”. Canviar l’enfocament ja ens dóna la solució del problema.
•    “El sabio sabe a qué sabe lo que sabe”
•    Tot canvia si canvies la mirada sobre les coses.
•    Educar és l’art d’encendre els ulls dels infants, que són les finestres del cor...

•    Hem de lluitar contra el “fitxisme”, les fitxes només han de ser el procés final després d’un aprenentatge vivencial i manipulatiu.
•    A les escoles hem de posar les programacions al servei de la vida i no a l’inrevés.
•    Hem de descarregar l’escola de burocràcia, de currículum i de la presó dels llibres de text per poder passar de l’escola del “fer” a l’escola del “ser”.
•    A les escoles hi ha moltes activitats però poques experiències.
•    No hi ha d’haver cap programa curricular sobre educació emocional, l’educació emocional s’ha de mamar, s’ha de respirar, s’ha de practicar contínuament (aprenentatge atmosfèric) no pas una hora a la setmana.

•    La peça clau de l’educació és el mestre. Les bones eines i recursos en mans d’un mal mestre, esdevenen males eines. Poques eines en mans d’un bon mestre, esdevenen bones eines.
•    El mestre té dins seu tots els recursos que necessita.
•    Un bon mestre ha de refiar-se de la seva pròpia inspiració...
•    Un bon mestre ha de seduir, ha de ser alegre, ha de tenir una part d’actor.
•    El mestre ha de predicar amb l’exemple i ha de ser una bona persona. Si és així el seu exemple arribarà als alumnes perquè ningú pot no-donar el que és realment.
•    Un nen s’agenolla davant la coherència del seu educador.
•    Dues coses bàsiques que ha de fer un bon mestre cada dia al matí amb els seus alumnes: SALUDAR-LOS (amb alegria, amb interès, amb un somriure...) i MIRAR-LOS (que tots els alumnes se sentin importants i estimats pel seu mestre).

10 anys sense Martí i Pol

El dia 11 de novembre de 2013 es commemoraven 10 anys de la desaparició física del gran poeta català Miquel Martí i Pol. Durant molts anys a la meva tauleta de nit va haver-hi els seus llibres i amb ell vaig gaudir de la poesia i va ser el meu combustible per animar-me a fer-ne jo, de poemes.
Aquesta era una de les notícies que jo creia que havia d'arribar a les escoles i per això avui he arribat d'hora a la classe i m'he posat a buscar un dels seus poemes i una foto seva per presentar-los als meus alumnes de 3r de Primària (8-9 anys).
He escollit ràpidament el poema "Ara mateix" i la foto que ahir va ser portada del diari Ara. He fet un ràpid muntatge i l'he projectat a la pantalla de la classe perquè els alumnes se'l trobessin quan arribessin (també n'he fet còpies en paper per als meus companys de cicle, per si volien seguir el meu exemple a les seves aules).
Quan tots han estat a punt els he explicat una mica qui havia estat aquell senyor i la importància de la seva obra. Llavors els he ensenyat el poema, els he dit que era llarg i dens però que m'agradaria llegir-lo i que almenys es quedessin amb la darrera frase que s'ha fet famosa, simbòlica i inspiradora: "Que tot està per fer i tot és possible".
M'han escoltat amb atenció i quan he acabat, tot i que no l'havien entès, alguns han fet intenció de posar-se a aplaudir. Llavors els he intentat explicar el sentit global del poema i els he posat un exemple al seu abast:
... imagineu-vos que jugueu un partit de futbol contra els més bons de la Lliga i el vostre millor jugador s'ha lesionat... Potser la majoria dirien que no teniu res a fer i que segur que perdreu, però Martí i Pol us diu que feu pinya, tots junts, que no us queixeu del que no teniu i que penseu que si us esforceu i no us desanimeu... qui diu que no podeu guanyar? Per què no? Tot està per fer i tot és possible.

Ha estat una estona molt agradable i crec que hauran arribat a casa sabent qui era Miquel Martí i Pol, què és commemorava avui i, potser fins i tot, acabaran recordant aquest últim vers que hem acabat escrivint en una cartolina groga i penjant sobre de la pissarra.
I m'he sentit bé amb mi mateix perquè... sabeu què?
Fa deu anys, el dia que Martí i Pol va morir, jo, tot i sentir el mateix respecte i admiració que sentia avui i tot i pensar, igual que avui, que grans notícies com aquella han d'entrar a les aules, no vaig ser capaç de deixar de fer el que tenia programat i fer-lo entrar a l'aula d'alguna manera.
I avui, en certa manera, he saldat un deute pendent.
Gràcies per tot, Miquel Martí i Pol!

Si voleu saber més sobre la seva vida i obra podeu recuperar 2 notícies antigues: vida i obra.

El bumerang de la generositat

Al claustre final del curs passat ens van preparar una activitat anomenada "Emocions que es valoren i Valors que emocionen". Seguint l'ordre alfabètic, a molts ens va tocar una paraula d'aquest àmbit (emocions i/o valors) sobre la qual havíem de reflexionar i acabar fent una petita exposició davant dels companys.
A mi em va tocar la "G" de la GENEROSITAT i vaig dir més o menys el següent...

Vaig començar dient que al meu cicle (Cicle Mitjà) la paraula "generositat" s'escrivia amb "K" perquè aquesta és la lletra de la unitat de xarxa informàtica on compartim recursos i materials i els deixem a l'abast de tothom.
Després vaig passar a enumerar alguna cosa de cadascún dels components del cicle (Rosa, Pietat, Yuni, Carme, Anna i jo mateix) que havia fet generosament per als altres, demostrant que a Cicle Mitjà tots érem generosos els uns amb els altres.
Llavors vaig explicar que si algú no era generós (hi ha gent a qui no agrada compartir les seves coses o n'és molt gelós) havia de pensar que la generositat era com un bumerang i que, en el cas del nostre cicle, quan llençaves un bumerang de generositat, tard o d'hora te n'acabaven tornant 5. Per tant, fins i tot egoísticament sortia a compte ser generós.
Vaig acabar donant les gràcies a les meves companyes per la seva generositat i animant tothom a ser generós amb els companys.

I ara no fa gaires dies vaig pensar que aquest era un concepte maco i interessant i que em semblava que encara no ho havia explicat aquí al picalapica.
Ara ja no ho podré dir.
Tot i que... també he recordat un article (febrer 2013) que tractava una mica aquest tema: "L'egoisme de l'altruisme".

Damià Olivella

El dia 31 d'octubre vam anar al Voilà a un concert del Damià Olivella. I és una experiència que vull recomanar a tothom.
És un músic privilegiat amb una veu molt maca i ideal per interpretar peces de soul i blues. A més a més el seu domini de la guitarra és impressionant i és una delícia veure'l tocar. I per rematar-ho té un concepte de la música molt pur, per a ell la música és comunicació, improvisació, energia... He anat a un parell de concerts seus i sempre he disfrutat molt amb aquests moments que regala de "jam session", jugant amb els altres músics i deixant que flueixi el que surt en aquell moment. i també és capaç de fer versions de Michael Jackson o Stevie Wonder que no tenen res a envejar a les originals.

Us deixo amb una interpretació d'un blues ("Walking blues" original de Robert Johnson). Si mai no heu vist tocar el Damià i tanqueu els ulls podeu pensar que qui està interpretant la peça és el mateix Eric Clapton... I no hi ha gaires elogis millors que aquest.
Enjoy!

Tracta'm bé

Dues anècdotes i un record.

Anècdota-1:
Fa unes setmanes vaig començar a agafar uns alumnes que no són de la meva classe una hora a la setmana per ajudar-los en les seves dificultats en l'escriptura de textos. El primer dia estaven molt contents d'estar una hora amb mi i vam tenir un diàleg que deia aproximadament això:
- És que ets molt bon mestre!
- I vosaltres com ho sabeu si mai no m'heu tingut de mestre?
- No ho sé, però ets molt bon mestre.
- Per què? Perquè tinc ulleres de bon mestre?
- Nooo. No ho sabem...
- Per què tinc aquest boli que és de bon mestre?
- Nooo...

I finalment una nena va dir:
- Ets bon mestre perquè tractes molt bé els nens.

Anècdota-2:
Un dia la meva germana Judit, que treballa a la fleca d'un supermercat, m'explicava que va atendre una senyora a qui mai no havia vist. Li va servir un cafè i va seguir atenent altres clients.
Al cap d'una estona aquella senyora la va cridar i, com que ja tenia pagada la consumició, la meva germana es va témer que tingués alguna queixa del servei rebut. La seva sorpresa va ser gran quan la senyora li va dir, aproximadament:
- Et volia felicitar i donar les gràcies per la bona estona que m'has fet passar. He estat veient com treballes i com tractes els clients. Amb tots has estat simpàtica i educada i se't nota que t'agrada fer la teva feina. Jo mai no havia vingut aquí, però t'asseguro que tornaré.

Evidentment la meva germana va quedar gratament sorpresa i fins i tot emocionada per les paraules d'aquella clienta.

Record:
L'any 2002 vàries persones del meu cercle es trobaven en una situació en que laboralment se sentien injustament tractades. Tenien la sensació que feien bé la seva feina però que no se'ls valorava tot el que feien bé i que encara a vegades se'ls exigien coses que no tenien per què fer o se'ls criticaven coses que no tenien a veure estrictament amb la seva feina.
Jo, solidaritza't amb la seva causa vaig dir-los que faria una samarreta perquè puguessin protestar silenciosament de la seva situació.
I vaig complir la promesa. A Calafell vaig fer un senzill disseny i vaig fer fer unes quantes samarretes que vaig repartir entre els implicats i els de casa meva.
Al final de la notícia teniu el disseny i el producte final.

Conclusions:
1.- Tracta els altres com t'agradaria que et tractessin a tu.
2.- Tal faràs, tal trobaràs.