Miquel Martí i Pol: vida (I)

Segueixo amb les notícies dedicades a poetes i, després de Joan Margarit, avui li toca el torn a MIQUEL MARTÍ I POL. Aquest va ser el meu primer “gran poeta”, del qual vaig comprar i llegir molts llibres i que em va servir d’estímul per llençar-me jo mateix a conrear la poesia.
Com que he trobat molta informació i vull parlar força d'ell he dividit l'article en dues notícies: la vida (I) i l'obra (II).
Avui: la vida.

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter el 1929 i va morir després d’una llarga malaltia l’any 2003 als 74 anys.
D’origen obrer, va començar a treballar en una fàbrica als 14 anys. Als 19 va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada que va aprofitar per a llegir abundosament. Des de llavors va decidir dedicar-se a l'escriptura.
L'any 1970 se li va diagnosticar una esclerosi múltiple que el va anar atenallant fins que el 1973 va haver d’abandonar la feina a la fàbrica.
El 1984 va morir la seva dona Dolors Feixas. El 1986 es va casar per segona vegada amb la Montserrat Sans.

El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanyà el Premi Óssa menor amb "Paraules al vent". Va anar publicant amb regularitat i profusió i a les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.
Des del 1993 inicià una fructífera col•laboració amb Lluís Llach, amb el qual publicà el disc “Un pont de mar blava”, que combina els textos del poeta amb la música de Llach. La col.laboració entre els dos va continuar fins la seva mort.

Els principals premis rebuts a la seva obra són:

• Premi Lletra d'Or (1977)
• Premi de la Crítica de poesia catalana (1979 "Estimada Marta", 1991 "Suite de Parlavà", 1994 "Un hivern plàcid")
• Creu de Sant Jordi (1983)
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991)
• Premi Nacional de Literatura (1998)
• Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999)