Aquesta era una de les notícies que jo creia que havia d'arribar a les escoles i per això avui he arribat d'hora a la classe i m'he posat a buscar un dels seus poemes i una foto seva per presentar-los als meus alumnes de 3r de Primària (8-9 anys).
He escollit ràpidament el poema "Ara mateix" i la foto que ahir va ser portada del diari Ara. He fet un ràpid muntatge i l'he projectat a la pantalla de la classe perquè els alumnes se'l trobessin quan arribessin (també n'he fet còpies en paper per als meus companys de cicle, per si volien seguir el meu exemple a les seves aules).
Quan tots han estat a punt els he explicat una mica qui havia estat aquell senyor i la importància de la seva obra. Llavors els he ensenyat el poema, els he dit que era llarg i dens però que m'agradaria llegir-lo i que almenys es quedessin amb la darrera frase que s'ha fet famosa, simbòlica i inspiradora: "Que tot està per fer i tot és possible".
M'han escoltat amb atenció i quan he acabat, tot i que no l'havien entès, alguns han fet intenció de posar-se a aplaudir. Llavors els he intentat explicar el sentit global del poema i els he posat un exemple al seu abast:
... imagineu-vos que jugueu un partit de futbol contra els més bons de la Lliga i el vostre millor jugador s'ha lesionat... Potser la majoria dirien que no teniu res a fer i que segur que perdreu, però Martí i Pol us diu que feu pinya, tots junts, que no us queixeu del que no teniu i que penseu que si us esforceu i no us desanimeu... qui diu que no podeu guanyar? Per què no? Tot està per fer i tot és possible.
Ha estat una estona molt agradable i crec que hauran arribat a casa sabent qui era Miquel Martí i Pol, què és commemorava avui i, potser fins i tot, acabaran recordant aquest últim vers que hem acabat escrivint en una cartolina groga i penjant sobre de la pissarra.
I m'he sentit bé amb mi mateix perquè... sabeu què?
Fa deu anys, el dia que Martí i Pol va morir, jo, tot i sentir el mateix respecte i admiració que sentia avui i tot i pensar, igual que avui, que grans notícies com aquella han d'entrar a les aules, no vaig ser capaç de deixar de fer el que tenia programat i fer-lo entrar a l'aula d'alguna manera.
I avui, en certa manera, he saldat un deute pendent.
Gràcies per tot, Miquel Martí i Pol!
Si voleu saber més sobre la seva vida i obra podeu recuperar 2 notícies antigues: vida i obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada