"Només ho faig per tu" (Sau)

Avui toca una cançó d'aquelles que rescato de la meva història personal. No és una cançó d'actualitat. És una cançó de Sau que sempre he trobat molt potent, d'aquelles que aconsegueix remoure alguna cosa a nivell de sensacions i que demostra el poder de les cançons.
Deu ser la barreja justa entre la melodia i el text que fa que frases com "...Ningú no sap en quina nit escollida cent ampolles vaig buidar, però avui estic aquí..." que analitzades fredament podrien deixar-te indiferent però dins de la cançó adquireixen una dimensió èpica i gairebé heròica... per no parlar del "crescendo" musical qeu fa que la cançó vagi guanyant en dramatisme i intensitat...
En fi, tampoc cal que ens passem.
Simplement una cançó que sempre m'ha agradat molt i que crec que aguanta molt bé el pas del temps.
Us deixo amb la lletra i 3 versions: l'original dels Sau, una que va fer l'Adrià Puntí (genial i histriònic) en el concert d'homenatge a Carles Sabater i una de més recent que ha fet el Miquel Abras (la versió enregistrada té uns arranjaments molt macos que aquí en aquesta actuació en directe no es poden apreciar).

NOMÉS HO FAIG PER TU (SAU)

Em dius que sóc el teu amant amable
Que no pots viure gaire temps sense mi.
I quan m'escoltes el temps se't fa agradable
Estirada en el teu llit sense poder dormir.

T'has demanat què he fet de la meva vida.
Imagina't tot el que he perseguit.
Ningú no sap en quina nit escollida
Cent ampolles vaig buidar, però avui estic aquí.

Només ho faig per tu, ara que et tinc aquí al meu davant.
Només ho faig per tu, ara que estàs aquí al meu costat.
Només ho faig per tu, que m'escoltes callada en silenci.
Només ho faig per tu.

Em demanes per què ho faig; només ho faig per tu.
Em demanes per qui ho faig, si m'escoltes callada en silenci,

Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu, només ho faig, només ho faig, només ho faig,
Només ho faig per tu, que m'escoltes, que m'escoltes,
Només ho faig per tu.

Parlar sense dir res

Estimats lectors,
el desenvolupament continuat de les diferents formes d’activitat previstes facilita la creació d’un bon sistema de participació general. De la mateixa manera si reforcem i desenvolupem adequadament les estructures podem garantir la participació d’un important grup en la formació dels elements generadors. Hi ha experiències riques i diverses que mostren que una aplicació indiscriminada dels factors que poden confluir-hi ens obliguen a una anàlisi exhaustiva dels elements generadors. Malgrat tot, no podem oblidar que l’inici de l’acció general de formació de les actituds ens exigeix la precisió i la determinació del model de desenvolupament...

Corria el curs 96-97 quan va arribar a les meves mans un full fotocopiat que es titulava “Cómo hablar dos horas seguidas sin tener nada que decir”. Amb el Jaume Serra l’havíem comentat i fins i tot havíem fet algun experiment per veure si funcionava.
Aquests dies, endreçant papers dels meus 22 anys de mestre, l’he trobat. I he mirat si podia trobar-lo a internet i... sí...es pot trobar (aquest és un dels llocs on podeu trobar-lo). M’ha fet gràcia recuperar-lo i per això us l’ofereixo al picalapica.
Combinant aleatòriament les diferents caselles de la taula es pot anar bastint un discurs enfarfegat i incomprensible, però segur que posant-hi èmfasi i molt de morro encara podríeu aconseguir una ovació del públic que us escoltés.
Les primeres línies d’aquest article eren un exemple de com utilitzar-lo.
Ho voleu provar? ;-)

Paisatges espectaculars

Vam quedar a les 16'15 h i ja vam sortir tard. Vam haver de pagar la morterada del Túnel del Cadí. Vam estar mitja hora al refugi del Cap del Rec buscant uns del expedicionaris amb qui havíem quedat allà i vam marxar sense trobar-los. Va començar a ploure a mitja ascensió a peu fins al nostre refugi dels Estanys de la Pera (però per sort vam entrar dins del refugi 2 minuts abans que caigués una bona pedregada). L'Ona es va trobar malament i li vam haver d'anar donant Dalsy. Vam passar una nit horrible: molta calor, incomoditat i claustrofòbia en unes lliteres col.lectives molt atapeïdes, gent que roncava, mal d'esquena i de cervicals per culpa de matalassos i coixins... No vam poder fer l'excursió prevista al Pic de Perafita perquè tot el matí va estar plovisquejant i vam decidir tornar als cotxes i deixar-ho córrer...
...però malgrat tot...
...em quedo amb l'admiració i l'embadaliment davant de la bellesa dels paisatges espectaculars que vaig descobrir en aquelles poques hores d'excursió a peu. Des de la font de les Pollineres (on s'han de deixar els cotxes) fins al Refugi dels Estanys de la Pera hi ha només 2 km de camí fàcil que s'han de fer a peu. En aquest curt trajecte, tant d'anada com de tornada, vaig quedar impressionat pel paisatge. Aigua davallant per entre les muntanyes, llacs preciosos, grans arbres pelats i caiguts, d'altres d'enormes i branques suggerents, verdor espectacular, cims imponents, silenci i pau...
I tot això ho tenim aquí a Catalunya mateix, només a unes hores de camí.
Gràcies Pablo, per ensenyar-nos aquests racons tan meravellosos. I gràcies a tots els expedicionaris amb qui vam compartir l'experiència: el Pablo, la Violeta, el Nil i l'Estel (de Calders i Olot), El Pere, la Fina, l'Ariadna i el Genís (d'Aguilar de Segarra), el Xavier i el Jordi (de Llinars dels Vallès) i nosaltres 4.
I paro de xerrar i us ensenyo unes quantes fotos que de ben segur que no us podran transmetre tota l'emoció que sents quan estàs allà enmig, però almenys us en fareu una mica a la idea.

Què voleu que us expliqui...?

Vaig a dormir tard... molt tard.
Em llevo tard. Engego l'ordinador. Miro el correu... i el facebook... i l'Apalabrados...
Es lleven els nens. Esmorzem. Anem tard...
Rento plats. Els nens es posen a jugar.
Llegeixo... o em poso a l'ordinador... arxivo correus... endreço les caixes dels meus 22 anys de mestre... agafo la guitarra...
Tot em fa mandra, tot dura poc...
Anem a la piscina, em banyo, jugo amb els nens, llegeixo...
És molt tard!
Anem a dinar.
Dinem.
Gelat, cafè o migdiada? O les tres coses? En quin ordre?
Els nens miren "Plats bruts" (ho hem vist mil cops i encara ens fa riure) i jo faig una estona de migdiada.
Vint minuts o mitja hora...
M'aixeco. Rento els plats. Preparem la bossa de la piscina.
Anem a la piscina, em banyo, jugo amb els nens, llegeixo...
L'Anna va a córrer una estona.
Recullo els nens. Arribem a casa. És molt tard!!
Banyem, sopem, mirem una mica la tele... ÉS MOLT TARD!!
Els nens van a dormir.
Nosaltres ens quedem desperts una bona estona. Llegim... prenem la fresca al balcó... passem per l'ordinador... ES FA MOOOOLT TARD!!
Vaig a dormir tard... molt tard... què voleu que us expliqui...?

Petits plaers d'estiu

L'estiu és una època meravellosa perquè porta associat un gran plaer: TENIR TEMPS!
I amb aquest tresor a vegades sorgeix l'oportunitat de gaudir de petits plaers associats.
En el que portem d'estiu hi ha hagut almenys 4 ocasions en que he tingut la sensació d'estar gaudint d'aquests moments. No els poso en cap ordre concret i constato que en la majoria de casos el seu cost material és petit o inexistent, però en canvi constitueixen moments de pau i felicitat, com petits oasis enmig de la vida quotidiana.

1. GUITARRA AL BALCÓ: Nit d'estiu. La temperatura és alta però corre una mica d'aire agradable. A les fosques, assegut al balcó amb la guitarra a les mans. Sense tocar cap cançó en concret, anar provant diferents rodes d'acords. De tant en tant surt una cosa maca i intento retenir-la a la memòria, anar-la repetint i, si es pot, allargant. A vegades l'estat de relaxament és tal que se'm comencen a tancar els ulls...
2. MOJITOS AMB L'ANNA: Per l'aniversari de casats vam fer una escapada a Tossa de Mar. Havent sopat vam anar passejant pel casc antic i la zona emmurallada. Al final vam acabar a un petit bar al Passeig del Mar, dalt de les muralles, amb bones vistes sobre la platja i les teulades de la vil.la, prenent uns mojitos boníssims...
3. BANY NOCTURN: Una nit que no corria gens d'aire vaig estar una bona estona a la piscina que tenim darrera de casa. Sol, despullat, a les fosques, surant dins d'un gran flotador i gaudint de la contemplació de les estrelles... Súper-relaxant!
4. CÓRRER SOTA LA PLUJA: Un dia que ja tenia pensat sortir a córrer una mica, va començar a ploure. En comptes de fer-me recular, vaig tenir ganes de recuperar aquella agradable sensació d'estar corrent i notar com les gotes de pluja regalimen confonent-se amb la suor, sentir l'olor de la terra molla del bosc, arribar a casa amb la roba xopa i fe runa dutxa calentona per refer-se... Ummhh!!

Si en teniu ocasió, us recomano que els proveu i acabo amb un vídeo d'una cançó de l'ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN que precisament es titula "CORRO SOTA LA PLUJA".