Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

16 d’oct. 2019

2 putos anys!


Avui fa 2 putos anys de la injustícia que va ser l'entrada a la presó de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.
730 llargs dies que no han canviat res... O sí?
Jo fa 730 dies que forado jerseis amb l'agulla del cartellet que exigeix la llibertat dels presos polítics,un cartellet que ja està molt descolorit i del qual vaig haver de canviar l'agulla...
Els Jordis segueixen a la presó...
No ha canviat res... O si?

Doncs, amics meus, jo crec que sí.
Crec que hi ha cada cop més gent que troba injusta aquesta presó...
Hi ha cada cop més gent que ha "sortit" mentalment d'España i no hi pensa tornar mai més...
Hi ha cada cop més gent que s'adona que España segueix allargant el franquisme i els seus tics antidemocràtics, repressius i feixistes a través d'estructures caduques (monarquia, exèrcit, judicatura...) i que vol capgirar-les o abandonar-les...
Hi ha cada cop més gent arreu del món que s'adona que España no és un estat homologable amb els estàndards democràtics moderns...
Hi ha cada cop més gent disposada a apostar fort pel seu futur, a jugarse-la, a sortir al carrer, a protestar, a arriscar-se, a fer vagues i accions de desobediència pacífica, a organitzar-se a traves de Tsunamis Democràtics o el que faci falta...

I 'únic error va ser pensar que ho faríem ràpid, fàcil i amb un somriure, però, si us plau, no ho dubteu: ho aconseguirem!
V O L E N   Q U E   E N S    D E S A N I M E M    I    A B A N D O N E M
Però, no els ho hem de donar.

Ens hem de mentalitzar que serà llarg, difícil i potser dolorós, però ens hem de mentalitzar encara més que tenim la raó de la nostra part, que el  nostre objectiu és lloable i inclusiu, que volem un país millor PER A TOTHOM, que volem la nostra dignitat com a poble i que ho volem fer de manera democràtica i pacífica.
I això, tard o d'hora, ens acabarà sortint bé.

I llavors pensarem en aquests 2 putos anys (o els que hagin de venir... espero que no gaires més) i somriurem constatant que van valer la pena. Que tot va valer la pena! Que la presó injusta, la repressió injusta, les càrregues policials, les mentides dels mitjans de comunicació, els sacrificis de les contínues mobilitzacions... tot va valer la pena!
Tot valdrà la pena!

Avui fa 2 putos anys que els Jordis són a la presó i m'entristeix profundament. Però miro les carreteres plenes de gent que recorre el país amb la il·lusió d'un objectiu lloable i només tinc ganes de sumar-m'hi. I la flameta del meu interior em segueix escalfant i em diu que no defalleixi perquè ho aconseguirem i tot valdrà la pena!

4 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Don Óptimo! No puc afegir res més a aquesta il·lusió que tens!!

Eladi Martínez ha dit...

Roger, gràcies per no afegir-hi res més, perquè potser venint de Don Pésimo (;-) ) em trencaria la il·lusió... hehehe...
Eladi

Pablo ha dit...

Ojalà! Jo no defalleixo, però no soc tant optimista vista la història d'aquest pais.
Això si, estaré reprimit però mai sumís.

Eladi Martínez ha dit...

Pablo, hem de ser optimistes perquè la raó esta de la nostra part i això ens ha de fer forts i optimistes!
Amunt els cors!
Eladi