Marxes per la llibertat. El dilema

Des de l’ANC I Òmnium se’ns convoca a la “societat civil” a mobilitzar-nos per protestar per la sentència previsiblement condemnatòria als presos polítics catalans. Se’ns crida a participar en les Marxes per la Llibertat, 3 dies de marxes caminant que, des de 5 punts de Catalunya, confluiran a Barcelona, intentant col·lapsar el país i, un cop més, demostrar la perseverança i la fortalesa del moviment independentista que no es rendeix i segueix tossudament alçat.
Es pretén que aquestes marxes multitudinàries a peu per tot el país, recordin les que es van produir en altres moments històrics i punts geogràfics del món com les de Gandhi a la Índia o Martín Luther King a Estats Units d’Amèrica...
La idea m’encisa i em crida a la participació. M’imagino milers de persones col·lapsant el país, protestant pacíficament però de manera ferma per la injustícia d’una condemna als seus líders i immediatament vull formar-ne part, però...
Sempre hi ha un però...

Entendran a la meva escola que de cop i volta decideixi absentar-me 3 dies de la feina per un motiu que no tinc reconegut en el Conveni? I la resposta és “No”. Si estigués malalt o hagués d’acompanyar un familiar directe o em casés o se m’hagués mort algú... cap problema. Però no és el cas.
Si lliurament decideixo no anar a treballar per participar de les Marxes, lliurament em trobaré la corresponent sanció el dia que em reincorpori. I en funció de si he faltat un dia o més d’un tindré una sanció “lleu” o “greu”. I estem avisats...
Per tant, he de pensar-me molt quina decisió prenc. I, com jo, suposo que la majoria de catalans que potser voldrien adherir-se a aquestes marxes i no saben si s’ho podran permetre.

• Penso que aquesta convocatòria èpica podria quedar deslluïda i ridiculitzada si té un seguiment minoritari...
• Penso que potser és el moment d’arriscar-se i d’assumir aquestes sancions laborals per un gest que el país necessita...
• Penso que potser aquestes marxes no seran més que un altre gest simbòlic en un moment simbòlic i que encara quedaran més batalles en les quals caldrà jugar-s’ho el tot per tot i potser no cal que ara cremi totes les naus...

I, pensant pensant, es va acostant el dia en què hauré de prendre una decisió i escric aquestes línies demanant a tothom que tingui alguna opinió al respecte que la comparteixi per ajudar-me a prendre la millor decisió.
Gràcies a tots aquells que em digueu alguna cosa!