Tot va començar un dia que el meu germà Sergi des del Brasil ens va dir que li sabia greu no estar aquí i poder contribuir a fer torns a l'hospital. En el seu missatge ens deia que estava orgullós del que estàvem fent i que l'emocionava veure com tots ens ajudàvem, ens recolzàvem i ens organitzàvem per ajudar els pares...
Crec que va ser el primer cop que vaig ser conscient del què estàvem fent i sobretot COM ho estàvem fent...
I aquell dia al cotxe portava el disc de Sidonie i em va venir al cap la frase "No estamos mal, un arañazo o dos, de no hacerlo juntos habría sido peor...".
L'endemà al matí vaig enviar aquesta cançó al grup i així va començar el costum d'enviar cada dia al matí una cançó per animar-nos a tots plegats, com una abraçada virtual matutina.
I al llarg dels dies es va configurar aquesta llista:
BONUS TRACK ***
Us les recomano totes. Són maques de per sí i tenen llum i energia, però per a mi (i suposo que per als meus germans també) ara tenen un valor afegit indiscutible.
* Aquesta va ser una recomanació de l'Olga
** Aquesta va ser una descoberta de l'Ona
*** El "bonus track" és un àudio de 105 minuts amb so ambient d'aigua de riu i ocells que vam compartir per ajudar el meu pare a fer la primera micció postoperatòria, que estava costant... jejeje...
2 comentaris:
Com sempre molt ben explicat i molt fidedigne a la realitat,va ser genial despertar-se cada dia amb una recomenació i a voltes descoberta d'alguna melodia nova...ens va servir per fer companyonia,per donar-vos piles,energia positiva i a voltes entusiasme i optimisme si vam entrar en moments de bajón...gràcies Eladi per les cançons,per les recomanacions,Olga i Ona per les propostes....i també vam fer unes rises amb les melodies de la philarmónica de Cólliga....jejeje
Gràcies, Judit, per tot això n'he volgut deixar constància al bloc que, al cpa dels anys, no deixa de ser com un diari personal on puc anar recuperant vivències i records del passat que m'arrenquen somriures i emocions.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada