Unitat estratègica

Em faig ressó d'un interessant article publicar al portal canalrepublica.cat i signat conjuntament per Joan Canadell, Bernat Deltell, Albert Macià, Ramir De Porrata-Doria i Rafael Pous, persones inequívocament independentistes, centrades i ben informades que comparteixo plenament.
(Els subratllats són meus)

Unitat estratègica, la clau que ens obre la porta de la República

Després d’un llarg procés de més de 8 anys, la situació política a la que hem arribat conté per fi tots els ingredients per a que, en un futur no gaire llunyà, Catalunya esdevingui una República plenament sobirana. Tanmateix, també es donen els ingredients que ens acosten al risc de perdre aquesta oportunitat per molt de temps. Quina és doncs la clau de l’èxit? La clau de l’èxit és la unitat estratègica, totalment interioritzada i acceptada per la societat civil però que, malauradament, ara mateix no sembla prioritària per a les diferents formacions polítiques que tenen com a objectiu, precisament, la independència del nostre país.

No és a nosaltres a qui ens correspon dir si els nostres representants polítics han d’anar en una llista única o en diverses llistes, però sí que ens sentim cridats a posicionar-nos a favor de la unitat estratègica. És a dir, a favor d’un projecte de futur compartit per al nostre país.

Ni les diferents visions, ni les estratègies partidistes, ni les lluites internes no poden impedir canalitzar la voluntat d’una majoria social a favor de la República. És lícit, de fet necessari, que els partits polítics i les entitats socials sobiranistes defensin models de país diferents, però sempre mantenint una unitat estratègica que, recordem, és la clau de l’èxit. En contrast, hem vist com els partits unionistes (PP, PSOE i C’s) trigaven poques hores en posar-se d’acord per aplicar el 155 a les nostres institucions. Els models de país d’aquestes tres formacions espanyoles són ben diferents, però en canvi tenen molt clara la unitat estratègica quant es tracta de defensar la integritat territorial de l’Estat Espanyol.

La societat catalana ha de ser conscient que des del 2015 i, per primera vegada a la història, (repetim: per primera vegada a la història!) disposa d’un govern independentista, i això és un tresor que cal preservar a qualsevol preu. La gran majoria social catalana a favor de la República es fa ja del tot visible a partir de l’1 d’octubre de 2017 quan, contra la violència de l’Estat Espanyol, defensem i guanyem per àmplia majoria un referèndum d’autodeterminació, proclamem la República en un Parlament que en té el mandat popular, i a les eleccions imposades del 21 de desembre de 2017, amb una participació del 80%, 2.079.340 vots i 70 escons revaliden aquest mandat popular per fer efectiva la República ja proclamada.

Però més enllà dels vots i els escons, també els exiliats i els presos polítics -quatre d’ells en vaga de fam- interpel·len la nostra classe política exigint de nou unitat estratègica.

Però ni aquesta majoria social, una majoria que és el que més incomoda l’Estat, ni els exiliats, ni els presos polítics, no troben ara per ara resposta. La unitat estratègica que s’ha anat afeblint des dels dia després de la proclamació de la República, es trenca del tot el 30 de gener, quan una part de la classe política decideix no investir Carles Puigdemont President de la Generalitat en contra de la opinió de la resta de la classe política i de la majoria social. Des d’aleshores la unitat no s’ha recuperat i, ara per ara, no sembla pas que la situació hagi de canviar aviat.

És per això que els signants d’aquest article demanem obertament a la classe política del nostre país que recuperi de forma immediata la unitat estratègica per fer efectiu el mandat que la majoria social a favor de la República Catalana fa explícit l’1 d’Octubre i ratifica el 21 de desembre. Demanem també a tots els votants independentistes que actuïn en conseqüència donant suport només als partits que prioritzin aquesta unitat estratègica i que la converteixin en l’eix central de la seva actuació política en els propers mesos, que poden ser decisius i definitius. Entenem també que si aquesta unitat estratègica no es recupera aviat, caldrà que la societat civil actuï en consciència deixant de donar suport, militància i vot als partits que no l’hagin fet possible.
Unitat de programa

Considerem que el mandat de l’1 d’Octubre exigeix, també, unitat d’acció que resulti en decisions i accions polítiques clares i que tinguin com a objectiu fer efectiva la República en un temps reduït, en cap cas superior a la present legislatura. Per tant, proposem que es concorri a les properes eleccions municipals i europees amb, com a mínim, programes que tinguin un nucli comú d’acció i d’estratègia, conscients que aquests acords només hauran de ser vigents el temps necessari per a fer efectiva la República i per a la negociació d’actius amb el Regne d’Espanya.

Insistim: som en un moment clau de la nostra història i tenim tots els ingredients per guanyar. Si es consolida una estratègia unitària, tindrem moltes oportunitats per esdevenir plenament sobirans en els propers mesos o anys.

És el moment de la veritat, només la unitat estratègica ens farà guanyar. La resta, la divisió, ja sabem on ens ha portat.

(enllaç a l'article original)