Ja tenim resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21D.
Sento els representants dels partits independentistes, llegeixo el Vicent Partal a Vilaweb, escolto els comentaris que surten a la premsa internacional i... sembla que hauria d'estar molt content, però... no aconsegueixo estar tan content com sembla que hauria d'estar...
Ahir vaig estar a la Mesa electoral de Calders.
Vam tenir una grandíssima participació: un 87'61 %, 672 persones d'un cens de 767 votants. Al llarg del dia estàvem molt contents perquè semblava que superaríem la participació d'altres vegades i així va ser.
Però quan vam començar l'escrutini i anàvem fent piles de paperetes de cada partit, vèiem que anaven sortint més i més paperetes de Ciutadans. A Calders van obtenir 55 (!) vots superant de molt els 13 que havien obtingut el 2015 i això, en un poble petit de la Catalunya interior ple d'estelades pels balcons, feia presagiar que a nivell nacional podia ser molt pitjor.
I així ha estat.
El partit de la Inés Arrimadas ha guanyat les eleccions amb 1.102.099 vots (25'37%): 37 escons.
- Sí, d'acord, si ajuntem els vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP sumem 2.063.361 i un 47'49 % de l'electorat. I segurament formarem govern amb un total de 70 escons. I hem augmentat una mica el suport obtingut en les darreres conteses (9N, 27S, 1O...sempre una mica més...)...
- Sí, d'acord, el PP s'ha fotut una castanya de campionat i només ha tret 3 diputats i no tindrà ni grup propi al Parlament i l'ambigüitat dels Comuns també s'ha castigat i perden diputats...
- Sí, d'acord, eren unes eleccions imposades i hi hem concorregut en unes condicions injustes i dificilíssimes amb candidats a l'exili i a la presó, amb una intervenció dels mitjans de comunicació i les institucions, amb amenaces judicials constants...
Però malgrat això, o potser gràcies a això, jo pensava que l'electorat català tindria una reacció contundent davant de totes les injustícies i agressions rebudes. I esperava que superaríem el 50 % i que finalment es constataria que l'independentisme i el suport a la democràcia tindria un suport majoritari en escons i en percentatge de vots.
I no ha estat així.
I malgrat que segurament hem fet un pas més en el camí que ens acabarà portant indefugiblement a la independència i que potser d'aquí a un temps veig coses que ara no sóc capaç de veure que em faran ser més optimista, avui tinc una sensació estranya i agredolça.
I no és que estigui desanimat respecte del meu objectiu, ni hagi perdut la il·lusió ni les ganes de lluitar per aconseguir la independència. És un sentiment d'incomprensió davant tanta gent que veu i valora les coses de manera tan diferent a com les veu tanta gent que tinc al meu voltant.
Jo penso que la independència, més enllà d'un anhel identitari, és un anhel de democràcia i de canvi de la realitat perversa, corrupta i mediocre en què ens trobem ara, immersos en un Estat que ens tracta de manera injusta i ens humilia perquè no aconsegueix veure'ns doblegats: ni convençuts ni sotmesos.
Però veig que això no és una tesi que es pugui imposar a qui encara no és capaç de veure-la amb els seus propis ulls. No hi ha campanya possible per convèncer als qui no volen ser convençuts i només el temps i les barbaritats que van cometent contra Catalunya (com les càrregues policials del 1O, com els empresonaments arbitraris i injustos dels polítics catalans, etc) aniran fent créixer mica a mica el suport a aquestes tesis.
Estic convençut que cada vegada serem més els qui donarem suport a l'independentisme. Dins i fora de Catalunya. Perquè no és només una lluita per la independència política identitària sinó que és el desig d'escapar d'un model injust, corrupte, antidemocràtic, insostenible, pervers...
Estic convençut que d'aquí a un temps aconseguirem la independència.
Però havia dipositat massa esperances en que aquestes eleccions ens podien permetre fer un pas endavant més gran del que ara em sembla que podrem fer.
Jo que anava animant tothom amb l' "Ara sí que sí!", quan els deia que creia que aniria molt bé, sovint acabava dient "...però no ho sé, eh? potser em fotré una castanya...".
I una mica me l'he fotut.
"Eres massa optimista" em diuen.
I segueixo llegint i sentint opinions que criden a l'optimista i fan lectures optimistes dels resultats... I sento una certa eufòria en alguns cercles propers...
Deu ser que és final de trimestre i estic exhaust de moltes coses... potser d'aquí a uns dies ho veig diferent, potser passen coses que m'ho facin veure diferent...però avui...
...no aconsegueixo estar tan content com sembla que hauria d'estar...
Acabo amb els resultats de Calders:
5 comentaris:
Eladi, jo ja anaves veient que no compartia aquest optimisme teu tan bèstia, però tot i així tinc les mateixes sensacions agredolces que tens tu. Em fan pensar molt aquest milió llarg de persones que s’han decantat per un partit de genètica anticatalana, de dretes i reaccionari però que ha sabut tapar-ho amb la rojigualda per “convencer” aquests catalans amb síndrome d’estocolm, que encara creuen que Espanya ens convé. Content també perquè el grans culpables fe les présses que ens han dut fins aquí, CUP i PP, s’han fotut una bona patacada, així com també l indefinició dels Comuns. Molts ànims i molta paciència per tots. I per sobre de tot, i ara mes que mai: Visca la República Catalana!
Eladi.....jo ahir quan portaven un 2% de vots computats i Jxcat tenien un 65% estava amb un somriure als llavis...pensant eufórica i fregant-me les mans i quan va acabar amb l,estocada final de l,últim escó (37)per ciutadans que li van fotre al PP el que em fregava eren els ulls....semblava el dia de la marmota,aquella peli que tot passa,una i altra vegada fins que aprenguis....
No entenc com a dia d,avui amb la,que està caien el ciutadà vulgui de nou dretes,primer ho critiquen pero se,li dóna suport....bé,tots som lliures,han de veure-ho...i INDRA(empresa implicada amb el recompte de vots)tenia instruccions,suposadament,que ciutadans havia de guanyar sí o sí....que voleu!!digueu-me desconfiada....avui mitja patacada,la justa per caure una,mica,i refer-se de nou....ànims a tots!!
Totalment d'acord, Eladi. Seguim!
Roger i Judit,
he deixat passar uns quants dies i la decepció i incomprensió del primer moment han anat esdevenint una sensació més encoratjadora, sobretot després de les reaccions i anàlisis internacionals dels resultats i el missatge de Fi d'Any del gran President que tenim actualment a l'exili de Brussel·les.
Tinc la sensació que el 2018 ens portarà coses bones, malgrat els resultats del 21D no hagin estat tan contundents com jo hagués volgut. Si la gent seguim volent República i no ens deixem espantar pel soroll que vingui d'Espanya, podem arribar tan lluny com vulguem...
I tan de bo es vagin veient fets que corroborin aquestes il·lusions que comparteixo amb tanta gent.
Bon 2018 a tothom!
Eladi
Joan,
espero que tu també hagis anat veient coses positives en el desenllaç del 21D després de la decepció i incomprensió inicials.
Bona entrada d'any!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada