Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

9 de des. 2017

Brussel·les: ha valgut la pena!

Són les 9 de la nit i el bus comença a marxar de Brussel·les per tornar-nos a casa. D'aquí a una estona m'adormiré i quedaran una mica més difuminades les sensacions d'aquest dia fantàstic, emotiu i històric. Per això m'afanyo a fixar-les sobre el paper...

Vam dormir menys de 4 hores per agafar un autocar a les 5 de la matinada del dimecres dia 6. Vam fer més de 18 hores de viatge. Vam llevar-nos d'horeta altre cop i vam fer ruta fins a Brussel·les. Vam passar tot un dia al carrer, amb impermeable, mullant-nos, amb fred i vent. I ara ens tornem a esperar un munt d'hores de viatge nocturn (com a mínim 15). I no hem fet cap àpat ben fet en 2 dies.
Però davant d'això només puc dir que:
1.- Aquest sacrifici és volgut i petit al costat del que estan fent els nostres polítics a la presó i a l'exili.
2.- Ha valgut la pena

Ha valgut la pena veure Brussel·les plena de catalans (les primeres xifres parlen de 45.000 persones, però tothom diu que havíem de ser molts més) manifestant el nostre compromís amb la República Catalana i els nostres governants. Ser una gota més dins del mar de catalans que hem inundat la capital belga. Veure el Parc du Cinquantanaire ple a vessar de persones de totes les edats i condicions, amb banderes i pancartes i amb il·lusió i somriures altre cop. I anar desfilant en comitiva pels carrers de la ciutat cívicament, pacíficament, cantant consignes.
I arribar a l'escenari final i emocionar-nos sentint els nostres consellers a l'exili:
  • La Clara Ponsatí dient que avui tots érem mestres perquè estàvem donant una lliçó de dignitat i esperança.
  • El Toni Comín, desfermat, acusant el govern espanyol de tenir por per haver retirat les ordres d'extradició, de teinr por que la justícia belga ens donés la raó a nosaltres i els deixés en ridícul a ells.
  • Sentir diversos parlamentaris de diferents països europeus donar-nos suport.
  • I, finalment, sentir el nostre President ("És Puigdemont, el nostre President") donar-nos les gràcies pel suport que els estem donant a ells i demanar-nos que perseverem per assolir finalment l'objectiu anhelat.
Em sento orgullós i privilegiat d'haver estat a Brussel·les.
Una nova fita col·lectiva, un nou gest, una nova demostració que som molts i que anem de debò. Que no ens han espantat ni les porres de l'u d'octubre, ni l'aberrant intervenció del 155, ni les denúncies, querelles i amenaces, ni les mentides que propaguen per tots els mitjans de comunicació que poden controlar. Que no ens ha fet por ni mandra gastar-nos els diners i fer un llarg viatge per demostrar al món sencer que volem i mereixem la independència.

I ja queda menys!

Acabo amb una apreciació més íntima i personal.
En l'experiència a Brussel·les ens hi ha acompanyat el meu pare. Amb 74 anys, era el més veterà del nostre autobús i, si jo no us ho digués, ningú sabria que ell és nascut a Cuenca (España). Per tot això per a mi ha estat molt emotiu veure'l voltar per Brussel·les amb la senyera penjada a l'esquena i cantant al meu costat proclames a favor de la independència. Per això a la sèrie final de fotos li he reservat un petit monogràfic final, perquè em sento agraït i orgullós que ens hi hagi acompanyat i perquè em sembla un clar indici que guanyarem. Un senyor de 74 anys que va néixer a Espanya i s'ha sentit espanyol (i català) durant molts anys ha estat disposat a passar 3 dies d'incomoditats per cridar que, ell també, vol la independència de Catalunya d'aquesta estat que no ens deixa ser...
Encara teniu algun dubte?
Guanyarem!
Ara sí que sí!























5 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Brutal Eladi, sou uns cracks i quan finalment ho aconseguim, serà gràcies a gent com vosaltres, que no heu defallit en cap moment, heu passat incomoditats i "mala vida" per fer sentir la veu de tots plegats. I al teu pare, donar-li l'abraçada més forta i tots els ànims, que com tu bé dius, amb 74 anys posar-se en aquests "berenjenals" demostra com, des d'allà, han fet obrir els ulls a molts que han vist que mai no és prou tard per prendre el camí correcte.
Ho aconseguirem!
P.d C. i una abraçada immensa!

P.S. i ara si que tocarà un sopar per xerrar de tot això!

Pilar ha dit...

Genial Eladi!!!! Tot plegat molt emotiu i significatiu. Es especialment tendre el teu text. Enhorabona a tots!!! Feu un gran equip.

Unknown ha dit...

Gràcies Elafi, Anna, al teu pare i a tots els valents que ens heu representat als qui per un motiu o altre no hi hem pogut ser. Tot i que us hem anst seguint amb molta emoció i il.lusió. Hem de guanyar. Ens ho mereixem!!

Eladi Martínez ha dit...

Roger, Pilar i Margarida,
gràcies a vosaltres per llegir-me i valorar favorablement el meu testimoni.
A reveure!
Eladi

Judit Martinez Codorniu ha dit...

Jo també sóc de les que per un motiu o alte no hi he pogut anar(a la meva feina no ens donen cap festiu a desembre i molt menys me,l donarien per aquest motiu...),justament per aixó em fa especial il.lusió aquestes imatges,veure el conquense de la famiia tan re català...és impressionant!!quantes coses boniques i inolvidables es poden veure en moments de tanta bel.ligerància!!
Gràcies nois per anar-hi i per representar-m'hi i com diu en Roger merci per no defallir mai....sou mooolt grans!!