Adéu, 2016... Hola, 2017...

 

Comença un any nou que no sabem que ens depararà...

Tampoc no sabíem que ens portaria el 2016 i, ara que li hem donat el passaport, miro enrere per intentar fer un record dels fets més importants. No un resum general d’aquells que van fer per la tele els últims dies de l’any (Donald Trump, Fidel Castro, David Bowie, Leonard Cohen, Brexit...) sinó el resum del “meu any”...

Un any que va començar amb el trasbals de la meva lesió al dit polze de la mà esquerra (trencament del lligament, operació, més de dos mesos de guix, quinze dies de baixa...) i que va acabar amb el trasbals duríssim i inesperat de la mort del Xep, el meu estimat sogre.

Entremig han passat coses bones... i tant!
Vam celebrar les Noces d’Or del Xep i la Maria Dolors amb una festa preciosa després de molts preparatius...
Vam acabar l’habitació de l’Ona després de molt treball i planificació...
Vaig gaudir d’un preciós comiat amb el grup d’alumnes i famílies de les quals havia estat tutor durant els darrers 4 anys...

Durant tot l’any m’ha acompanyat la música de Ramon Mirabet amb el fantàstic nou disc que va treure, l’increïble concert de presentació a la sala Apolo amb el Pablo (a part dels altres concerts als quals vaig assistir), la cançó de l‘estiu, la de la Marató... És la banda sonora del meu 2016: use your smile!

I m’emporto els exemples i els ensenyaments de l’Òscar Camps, el Carles Capdevila i el César Bona.
L’Òscar Camps, fundador de l’ONG Activa-Open Arms, que es dedica a salvar vides del drama dels refugiats al Mediterrani, que és un exemple de vida i que va guanyar amb tot mereixement el guardó de Català de l’Any.
El Carles Capdevila que ens il.lumina i ens emociona amb les seves paraules ja sigui en forma de llibres, de conferències o d’articles fantàstics al diari Ara. Vaig tenir el goig d’escoltar-lo en directe a Calders i també ha recollit diversos premis al llarg de l’any.
El César Bona és un MESTRE que estima els alumnes i es planteja dia a dia com fer millor la seva tasca per aconseguir millors persones dels seus alumnes. Tothom l’estima, tothom l’escolta i podem aprendre molt de les seves paraules, però, sobretot, de la seva bona manera de fer.

Un 2016 en que vaig escriure força poemes, en que vaig gaudir com sempre de la pau de Calafell i en que vaig seguir amb interès el desenvolupament del procés català amb la investidura del president Carles Puigdemont, les picabaralles entre la CUP i Junts pel Sí, l’ofensiva judicial i vergonyant del govern espanyol i els successius processos electorals de l’Estat Espanyol... Tant de bo acabi esclatant, tot plegat, en un 2017 que ens acosti a l’anhelada independència de Catalunya...

Però això –i tot de coses que ara mateix no puc ni imaginar- serà en aquest 2017 que acaba de començar.

Tan de bo sigui un bon any per a tots plegats!

Salut i sort!