Però al digital catorze.cat vaig trobar aquesta notícia i em vaig sentir molt identificat amb algunes de les sentències del genial poeta Joan Margarit.
Així que us les reprodueixo per si a algú també li pot interessar llegir-les:
- Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta.
- S'ha de ser agosarat a l'hora d'escriure el poema i humil abans i després d'escriure'l.
- El poeta autèntic, per jove que sigui, pot dubtar sobre en quin moment està del seu aprenentatge, però penso que sap perfectament que és un poeta, i mai no preguntarà si ho és o no.
- Si el poema ho és de veritat, du el lector directament a un lloc del seu propi interior i allí s'encén alguna cosa, com un far, i això vol dir que aquests llocs profunds i difícils d'un mateix s'assemblen molt als de les altres persones. Per això es pot escriure poesia.
- Les matemàtiques són la més exacta de les ciències, però la poesia és la més exacta de les lletres.
- Pel que fa a com ha de ser la poesia, jo diria que un poema s'ha d'entendre. [...] Gairebé sempre que un poema resulta un búnquer inaccessible a algú, la culpa és del poeta.
- És probable que un bon poema sigui només una qüestió d'intensitat. La intensitat, a què la podem associar, si no és a l'experiència d'un sentiment? Pot ser un sentiment més o menys ocult o més o menys manifest, però allà on pugui haver-hi intensitat, hi pot haver poesia.
- El poema és una mena de partitura, oberta per tant a moltes interpretacions possibles: si és tan tancada que només permet una interpretació, significa que es llegirà només una vegada i s'oblidarà.
- Davant de la duresa de la vida tots som força semblants. Davant la mort d'algú a qui s'estima, els sentiments dels poderosos i els dels humils són els mateixos. El que ens diferencia és només la capacitat d'explicar el que ens passa. Però el que ens passa, també passa, o pot passar, a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada