Em sembla que el primer cop que vaig veure-ho (i potser l’únic) va ser quan vam anar a passar el cap d’any amb un grup de monitors del MIJAC Valldaura a l’apartament que tenien els pares d’una de la colla a Segur de Calafell. Devia ser l’any 1988...
Al matí quan vam despertar-nos vam descobrir
que els més matiners havien baixat a la platja i havien escrit sobre la sorra
les paraules “Bon dia”... O almenys aquest és el record que en tinc, ja se sap
que a vegades la memòria és traïdora i es fa els records a mida, però jo ho
recordo així...
I en algun lloc del meu cap va quedar arxivat
aquell record...
Llavors, vaig començar a passar les vacances
amb la família de l’Anna a Calafell, i en alguna ocasió (crec que ja era en
l’apartament que lloguem actualment i per tant deu fer uns 15 anys, per allà al
2001) em va venir al cap la idea romàntica de fer-li aquesta sorpresa a l’Anna pel
seu aniversari (24 d’agost).
Vaig llevar-me d’hora, vaig baixar a la platja
i amb l’ajuda d’un cartró que vaig trobar vaig anar “escrivint sobre la sorra”,
com si el cartró fos el llapis i la sorra el paper. Des del balcó del setè pis
ja havia anat planificant el que volia escriure, a quin nivell ho havia de fer
i en quina mida perquè l’Anna ho pogués llegir clarament quan sortís a veure el
mar i el dia que feia.
Mica a mica les lletres van quedar marcades
sobre la sorra i vaig tornar a pujar a dalt, suat i satisfet.
No sé si vaig escriure “Per molts anys”,
“Felicitats”, si hi sortia el nom d’Anna o no. No ho recordo.
Tampoc no recordo quina va ser la seva
reacció, però me la puc imaginar i segur que estava entre la vergonya per
l’inesperat protagonisme i la satisfacció i alegria de sentir-se estimada.
I des de llavors, crec que no he faltat cap
any a la cita. Cada 24 d’agost, si som a Calafell, em llevo d’hora i li deixo
el meu missatge de felicitació escrit a la sorra.
Quan va néixer el Roc, com que el seu sant
s’escau el 16 d’agost i també acostumem a ser ja a Calafell, en algun moment
vaig incorporar la seva felicitació a la sorra a la tradició familiar. I ara no
puc fallar.
Cada any, el 16 i el 24 d’agost tothom espera
que apareguin les lletres a la sorra i a mi em ve de gust anar-la continuant.
Penso que si fos jo qui em trobés els
missatges a la sorra m’agradaria molt i em sentiria important.
I així espero que se sentin ells.
Perquè ho són.
Estimats i importants.
I com que s’escau que en les seves
celebracions som a la platja... la platja els felicita!
I com que mai no ho havia explicat, ara ho he
fet.
I adjunto les fotos d’enguany perquè es vegi
com queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada