Avui us n'he de recomanar una altra: "LOS MALES PASAJEROS".
A vegades és difícil racionalitzar què t'agrada d'una cançó...
D'entrada m'agrada molt la tornada que encadena verbs amb l'originalitat que cada verb és el mateix verb que l'anterior, afegint-hi algunes lletres que el transformen en un verb nou (excepte l'últim) . I a més, encadenats, tenen sentit:
IRÁN
HU-IRÁN
FL-UIRÁN
CAERÁN
També m'agrada el concepte que busca esperança en la desesperança. D'entrada parla dels mals que puguem tenir com mals "passatgers". I després els demana que els donis un bitllet només d'anada perquè així se n'aniran ("se irán, huirán, fluirán, caeran...") i no tornaran.
També em va emocionar l'èpica instrumental i melòdica del moment en que diu:
"...y en el turmix un deseo que se me ha ido por completo de las manos..."
I algunes reflexions conceptuals que m'agrada escoltar:
- "...la vida nos huye a la vez que nos fluye: vida, dulce trampa mortal..."
- "...caerá todo lo injusto que es sentir las alegrías como inusuales casos, paranormales y aislados..."
- "...lo que más me asusta es que no puedo retener ningún momento ni poder rebobinar..."
- "...la vida es más fácil si andas despacio, ¿No ves que nadie llega al fin?..."
I aquí us la deixo, per si també us pogués agradar a vosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada