Arqueologia musical

Aquests dies que hem traslladat coses de l’antic despatx (que algun dia espero que serà la nova habitació de l’Ona) a l’estudi de dalt, he redescobert la meva primera col.lecció de música… tot un exercici d’arqueologia musical!!

Es tracta d’un calaix ple de cintes de casset enregistrades per mi.

En aquella meva adolescència m’agradava escoltar la ràdio i enregistrar les cançons que m’agradaven. Anava acumulant cintes de casset i recordo que un any vaig demanar una doble platina, que era un aparell amb dues entrades per a cintes de casset que permetia enregistrar en una segona cinta el que estava sonant en una primera.
D’aquesta manera podia fer seleccions de totes les cançons que enregistrava i editava cintes només amb les cançons que més m’agradaven.

Però, és clar, no podia deixar-ho aquí... com que sempre m’agrada embrancar-me en “llibres de cavalleria” vaig decidir que aquelles cintes seleccionades tindrien un format personal i vaig decidir dedicar-les a personatges que per a mi eren significatius.
Llavors vaig fer un llistat d’aquests personatges, agrupant-los per categories: escriptors (Verne, Tagore, Folch i Torres...), cinema (Hitchcock, Harold Lloyd, Stallone...), futbol (Maradona, Platini, Calderé...), atletisme (Carl Lewis, Abascal, Aouita...), tennis (Lendl, Noah...), bàsquet (Epi, Jordan, Dominique Wilkins...), ciència (Carl Sagan, Einstein, Edison...), ecologia (Rodríguez de la Fuente, Jacques Cousteau...), dibuixos animats (Snoopy, Robinson Crusoe, Sergi Grapes...), personatges TV (Reginald Perry, Frank Spencer...), etc.

Repasso aquesta llista i somric. D’una banda recordant noms que ja havia oblidat totalment i d’altra banda avergonyit de la barreja de la meva candidesa en alguns casos, petulància en altres i fins i tot ignorància en altres.
Vaig ordenar (no sé en base a quin criteri) aquesta llista de personatges i vaig començar a dissenyar les caràtules dels cassets.

Vaig posar-me a buscar imatges dels personatges i vaig anar muntant les portades de les caràtules.

Hi posava una imatge central del personatge amb un marc de color fet amb retolador, (manualment ,és clar!), posava un color de fons difuminat i hi sobreposava unes lletres amb el nom del protagonista, fetes també amb retolador i amb una ombra d'un altre color. I al llom hi repetia el nom de la dedicatòria i el número d'ordre.

I finalment acabava muntant també la part interior de la caràtula, amb els noms dels intèrprets i de cada cançó, una minibiografia patillera del personatge (en l’exemple de la imatge de Charles Chaplin només dic: “Actor anglès que va crear el personatge còmic-sentimental del Charlot. Protagonitzà molts curts de cinema mut sempre amb barret, bigoti i bastó.”) i fins i tot un absurd detall d’autocomplaença que deia: "C copyright 1986 by Harold Martins Productions". (Harold Martins era com un pseudònim que m'havia inventat).

Em va fer molta gràcia redescobrir aquesta part del meu passat, però, ara pràcticament no tinc cap reproductor de casset on pugui escoltar aquestes cintes i segurament d’aquí poc serà totalment inviable. Llavors què he de fer?
He de guardar-les inútilment ocupant un espai que potser necessitaria per a altres coses?
De moment encara puc conservar-les però molt em temo que en un moment o altre les acabaré portant a la deixalleria. Podré conservar les caràtules com un record i en quedarà aquesta constància al meu bloc: un exemple d’arqueologia musical...