Després d'un dia llarg i una setmana intensa, em disposo a instal.lar-me a la taula del menjador a treballar una mica avançant feina de l'escola. Però penso que em mereixo un gintònic i me'l preparo.
Engego el portàtil i començo a fer glopades del beuratge fresquíssim que se'm posa d'allò més bé.
Però al cap de poca estona el cansament em venç, em fan mal els ulls i veig que no faré res de bo.
Me'n vaig a dormir.
Camí del llit em ve al cap una idea per explicar això que m'ha passat. Un poema protagonitzat per Bacus (el Déu del vi... qui diu vi diu gintònic...) i Morfeu (el Déu dels somnis).
Els 4 primers versos surten a raig perquè ja els havia començat a rumiar mentre em rentava les dents.
Al 5è ja m'encallo.
El 6è el descobreixo després d'haver-me quedat adormit amb el boli a la mà...
Tanco la llibreta i el llum, però l'endemà al matí l'acabo i el titulo: "DESPRÉS D'UN GINTÒNIC"
Bacus s’ha presentat, ja nit tancada.
Volia una conversa vora el foc.
M’ha semblat agradable la proposta
i hem començat un diàleg animat.
Després m’ha proposat que passegéssim,
però han tornat a trucar –i qui deu ser?-
Estranyat i intrigat he obert la porta
i m’he trobat Morfeu al meu davant.
Resulta que tots dos es coneixien
i Bacus i Morfeu han començat
a riure i a explicar velles històries
i jo he quedat en un clar segon pla.
No s’han pas adonat que me n’anava
cansat i ja avorrit cap al meu llit.
Així acabo la nit. No m’ho esperava.
La culpa és per triar-me aquests amics.
2 comentaris:
Cada dia et superes.
A més a més m'has fet somriure i he pensat que no estaria malament que jo també em preparés un altre mentre veig el partit.
Aupa Atlètic!!
Petons de colors des de Torredembarra.
Gràcies, majete!!
Espero que et fotessis el gintònic perquè devia ser tot el que et vas endur davant de la final de la Champions... jejeje...
Eladi
Publica un comentari a l'entrada