Una cosa és dir i una altra fer

La primera idea que tenia al cap per titular aquesta notícia era "Del dicho al hecho hay mucho trecho". He buscat una frase equivalent en català i m'ha sortit aquesta altra:

"Una cosa és dir i una altra fer"

La reflexió ve arrel d'un projecte de ciutat que enguany estem duent a terme amb els alumnes de Cicle Superior de diverses escoles de Manresa agrupats en el Consell d'Infants que promou l'Ajuntament de Manresa. El projecte es desenvolupa al llarg de tot el curs escolar i pretén acabar construint i senyalitzant "El camí del respecte", una ruta per Manresa lligada al pas de Sant Ignasi de Loiola per la ciutat.

Per això s'ha estat treballant amb uns dinamitzadors en sessions mensuals al voltant del tema del respecte: respecte per un mateix, respecte pels altres i respecte pel medi ambient. A través d'activitats molt interessants i enriquidores s'han promogut bones reflexions amb els alumnes i el dia 20 de gener hi havia el primer "plenari", sessió en que es van trobar presencialment totes les escoles participants (uns 400 infants) i es va fer una posada en comú del que s'havia treballat des de l'inici de curs al voltant del respecte.

En aquest plenari l'organització ens va acollir al claustre del museu de Manresa i ens va oferir un caldo calent de benvinguda per combatre el fred que feia aquell dia. Després se'ns va presentar un actor disfressat de Sant Ignasi que ens va explicar la seva història. A continuació els portaveus de cada grup van exposar el resum de les seves reflexions davant de tothom. Finalment es va fer una dansa de comiat i cadascú va retornar a la seva escola.

Doncs bé...

• Una gran quantitat de nens i nenes van fer servir els gots buits de caldo per llençar-los contra altres nens. En alguns casos contra nens que coneixien i en to de broma, en d'altres contra nens desconeguts en to de provocació.
• Quan l'actor que feia de Sant Ignasi va parlar, una gran quantitat de nens i nenes no van parar gens d'atenció i van continuar molestant i/o jugant sense escoltar res del que se'ls explicava.
• Quan els organitzadors presentaven el representant de cada escola, els de la seva aplaudien i animaven però molts de les altres escoles aprofitaven per esbroncar-lo.
• Quan va acabar el ball final tothom va anar marxant i el terra del claustre va quedar absolutament ple de gots arrugats i altres deixalles.

És a dir...

... de respecte més aviat poc!


Quan vam arribar a l'escola de seguida vam fer aquesta reflexió amb els alumnes i vam acordar que no serviria de res que ens omplíssim la boca de la paraula "respecte", ni senyalitzéssim un "camí del respecte" per Manresa si nosaltres no érem capaços de ser respectuosos ni amb els nostres companys, ni amb els de les altres escoles, ni davant de gent que intentava explicar-nos coses, ni envers el nostre entorn i el medi ambient.

I ens hem posat deures!!

Al maig hi ha un altre plenari.
Tenim 4 mesos per reflexionar i proposar-nos ser R-E-A-L-M-E-N-T respectuosos si de debò volem aprendre què és el respecte.
Perquè això no s'aprèn amb paraules, sinó amb actituds i amb fets. Amb l'exemple i amb el convenciment que és realment el model que volem seguir.

Perquè... una cosa és dir i una altra fer... oi?
Doncs, vinga: som-hi!