Llegir i rellegir

L'estiu és el meu refugi de lectura quan, com molta gent, trobo el temps necessari per poder fruir d'aquest plaer amb regularitat i intensitat.
Habitualment durant l'any vaig acumulant llibres que no tinc temps de llegir i llavors a l'estiu és quan ho faig. Però aquest any vaig arribar a les vacances amb pocs llibres pendents (potser perquè ja no n'havia comprat gaires per falta d'espai físic i per augmentar el nivell d'exigència).
Tot i així els que he llegit us els vull recomanar perquè m'han agradat.

El que més ha estat "Victus" d'Albert Sánchez Piñol, impressionant novel.la històrica que retrata des de dintre, seguint un personatge de vida interessantíssima, les campanyes bèl.liques precedents i el setge final de la ciutat de Barcelona, abans de caure en mans borbòniques l'11 de setembre de 1714.
És totalment recomanable i no crec que decebi ningú dels que ho intentin.

"Una tempesta" d'Imma Monsó. Entretinguda novel.la que entrellaça tres històries amb un bon component d'angoixa i suspens per l'imprevisible final.

"I jo també em moriré?" de Xusa Serra, un llibre d'assaig a l'entorn de com tractar la mort amb els infants. Tot i que alguns passatges i conceptes són una mica repetitius, dóna idees molt interessants sobre com enfocar el tractament de la mort amb els infants (en tots els seus supòsits: avis, pares, germans, mascotes...) i la idea principal és que mai no se'ls ha d'enganyar i que se'ls ha de permetre participar en tot el que vulguin (assistir als tanatoris o funerals, fer actes simbòlics de comiat, etc) per evitar traumes posteriors.

"Descalç sobre la terra vermella" de Francesc Escribano. La imprescindible biografia del bisbe Pere Casaldàliga i la seva acció a Sao Felix do Araguaia, al Brasil. Un exemple de coherència i valentia que commou i que vaig descobrir aquesta primavera arrel de la minisèrie de TV3 que torno a recomanar a tothom.

Ara bé, a l'hora de marxar a Calafell volia llegir més i se'm va plantejar el dubte: havia d'anar corrent a comprar-me nous llibres, sense estar segur de si m'agradarien prou o no? No em va fer el pes aquesta opció i vaig pujar a l'estudi a recuperar algun llibre que ja havia llegit feia temps per rellegir-lo i l'experiència va ser altament gratificant.
Concretament vaig rellegir 2 obres que ja sabia que eren una aposta segura i que vaig tornar a gaudir tant o més que quan els havia llegit per primera vegada. I aquestes dues obres són:

"Senyoria" de Jaume Cabré. Una història interessantíssima en que unes quantes trames acaben confluint sense deixar decaure mai l'interès narratiu i envoltades d'una descripció històrica de l'època que et fa entrar dintre la història d'una manera molt viscuda.
Altament recomanable.

"Wilt" de Tom Sharpe. Un llibre divertidíssim que cada vegada que l'he llegit en un moment o altre m'ha fet plorar de riure. Un mediocre professor d'institut politècnic que ha d'intentar ensenyar literatura a aprenents d'oficis (carnissers, guixaires, mecànics...) es veu acusat de manera surrealista de l'assassinat de la seva dona que, casualment, ha desaparegut sense deixar rastre. La manera com el protagonista assisteix a tots els esdeveniments i se'n va sortint amb una enteresa admirable fa somriure (en el pitjor dels casos) i petar de riure (si esteu de sort, com jo).
Una lectura alliberadora i saludable.

Un plaer, això de llegir i rellegir...