Versos lliures

Aquest estiu he escrit força poemes.
Feia temps que no n'escrivia i n'he escrit força.
I estic molt content de la intensitat i força descriptiva d'alguns d'ells però pràcticament tots corresponen a aquella parcel.la més íntima que us vaig comentar que sovint reservava només per a mi ("Les notícies que no publico"), sense gosar difondre-la aquí al picalapica.
Malgrat aquest criteri, em sap greu que quedin només en l'hermetisme de la meva llibreta de poemes i he pensat que m'agradaria exposar-ne alguns fragments aïllats, en forma de versos "lliures", per tal que més gent pugui disfrutar-los.
"Lliures" perquè són el tipus de versos que jo utilitzo, sovint sense rima...
"Lliures", perquè escapen de la "presó" de la meva llibreta on només jo els gaudeixo...
Potser m'arrisco massa en aquest exercici temerari, però després de molt rumiar-ho sembla que ha guanyat el narcisisme literari a la prudència.
Aquí ho teniu. Sigueu indulgents amb mi...

…dubto, tremolo, pateixo,
visc amb el cor a la boca…
penso que no m’ho mereixo…
(de “Fràgil”, 14 de juny) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Hi ha les 15 tasses,
les dels teus tallats […]
Em miren i em diuen
que et trobo a faltar…
(de “15 tasses”, 4 de juliol)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
…ja són tres mesos de “viatges
interiors”, ja prou “turisme”:
és hora de tornar a casa.
(de “Equipatge per tornar a casa”, 12 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Et ressegueixo els camins i no em canso,
la teva pell sempre és viatge agradable...
(de “Diàleg de pells”, 23 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ho vull. Ho intento. Fracasso.
Em torno a aixecar. Ensopego.
I torno a caure i no queden
gaires forces al sarró.
(“sense títol”, 24 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Buscant el meu lloc,
buscant el meu to,
buscant-me les forces,
l’agulla imantada
que fixi el meu nord. […]

Mariner d’aigua dolça
sense por a naufragar,
ara que hi ha tempesta
penso que al meu got d’aigua
potser em puc ofegar.
(“sense títol”, 27 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Però s’ha d’acabar,
hem de retornar
a l’absurda vida
plena d’altres coses
que no som tu i jo.

Tanco fort els ulls,
sal, parpella i sal,
i respiro fondo,
m’empasso la pena
i es desfà l’instant.
(de “Instant”, 28 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Quan sembla que arribo
trobo una altra porta
tancada i em toca
tornar a recular,
buscar un nou camí.
(de “Matí gris”, 29 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
A vegades
ens fonem en violentíssima abraçada
i un amor tan evident ens bufeteja
que la resta deixa de tenir sentit.

A vegades
quan no hi ets, com un infant, torno a enyorar-te,
quan arribes dintre meu el pit s’eixampla
i la brúixola ja torna a marcar el nord.
(de “A vegades”, 29 d’agost)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
...agraït de saber-me estimat per sobre de tot,
de sentir-me un estúpid per haver-ho espatllat
i de no estar a l’alçada d’aquesta gran sort
que és tenir-te al costat.
(de “Descriptiu”, 7 de setembre)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
...Tu, guspira que em revifes.
Jo, combustible que cremo.
tots dos, foguera agradable,
càlid niu, redós manyac,
d’on fugen tots els malsons
per deixar posar-s’hi als somnis.
(de “Foguera”, 16 de setembre)