Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

7 de març 2014

Recordo... (7-3-2005)

  • Recordo una platja de Cancale, a la Bretanya francesa, els darrers dies d'unes vacances amb l'Anna quan vam decidir que potser havia arribat el moment de posar-nos a buscar el nostre primer fill...
  • Recordo les proves mèdiques quan el desitjat embaràs no arribava...
  • Recordo tenir el Predictor sobre la pica del lavabo, amb aquelles dues ratlles blaves màgiques i jo entrant una i una altra vegada a comprovar que seguien estant allà i un somriure que no se m'esborrava de la cara...
  • Recordo marxar de viatge una setmana a Kosice (Eslovàquia) quan encara només nosaltres dos sabíem que estàvem embarassats, amb aquella alegria per aquell secret que teníem tantes ganes de comunicar i aquell punt de preocupació per deixar-te sola en aquelles primeres setmanes d'embaràs...
  • Recordo un metge estripant uns papers quan li vam ensenyar la primera ecografia del Roc. Eren els papers de tot el tractament de fertilitat que havíem de fer i al final ens vam estalviar...
  • Recordo quan ho vam comunicar als meus pares a la terrassa del C/Camps i Fabrés i com ens vam emocionar tots...
  • Recordo l'amniocentesi on ens va atendre una doctora amabilíssima a qui vaig agrair que ens tractés d'aquella manera i com vaig conduir amb tota la suavitat de què vaig ser capaç fins a deixar l'Anna sana i estàlvia a casa...
  • Recordo quan ens van dir que el nostre primer fill seria un nen i com se'ns van negar els ulls d'emoció tant a l'Anna com a mi...
  • Recordo quan els de la Comissió de Festes de Calders ens van regalar una samarreta de la Comi, talla nadó, amb el nom de "ROC" i com em vaig emocionar...
  • Recordo que els divendres al vespre feien la sèrie "Mares" i ens la miràvem amb els ulls entelats cada setmana...
  • Recordo com passejàvem de matinada pels carrers de Calders quan ja havien passat de les 40 setmanes d'embaràs i aquest era un dels consells per facilitar l'arribada del naixement...
  • Recordo quan vam baixar amb el cotxe cap a l'hospital sobre les 7 del matí d'un 7 de març i feia un matí radiant i assolellat i com jo vaig pensar que feia un dia molt maco per néixer...
  • Recordo com vam passar tot el dia i tots els canvis de torn d'infermeria esperant que el Roc nasqués de part natural. I com finalment ens van dir que potser ja havíem esperat prou i que farien la cesària...
Recordo que la teva arribada ens va fer molt feliços a tots, ROC. I va donar el tret de sortida a una nova vida diferent de la que havíem viscut abans.
I avui ja fas 9 anys!!
T'estimo molt!!
Per molts anys!!



9 comentaris:

Anna ha dit...

Ufff..quants records..quant temps..i que ràpid passa...
Que grans t´estàs fent...com m´agrada quan perds la teva timidesa i balles al ritme caribeny...jijij
Felicitats Roc
T' estimem mooooooooolt!!!

Meri ha dit...

Jo recordo quan arribava a les 9 a l'escola per fer-li de cangur. Moltes felicitats, Roc!!!!

Mònica ha dit...

quin escrit tan maco!!! ;) moltes felicitats a tots tres! pares i fill! ;)

riki ha dit...

és maco veure com recordes cada detall de la prèvia a un esdeveniment tant especial com tenir un fill.
jo recordo que petitó que era, i mira com és ara!!
felicitats Roc i felicitats pares!

Eladi Martínez ha dit...

Meri, Mònica, Riki i, és clar, Anna, gràcies pels vostres comentaris i afalacs.
Eladi

Miles ha dit...

La Montse i jo acabem de llegir aquests meravellosos records...
Com passa el temps!
Moltes felicitats Roc i moltes felicitats a tota la família.
Ara, Eladi, et toca preparar els records de l'estimadíssima Ona.
Petons de colors
Miles

Eladi Martínez ha dit...

Miles, gràcies pel comentari i... tinc mig any per preparar els records de l'Ona... je, je, je... fins a l'octubre...
Petons de colors
Eladi

Roger Berenguer ha dit...

Amb una mica de retard, però més val tard que mai: Moltíssimes felicitats família, sembla que fos ahir i ja fa 9 anys... Ens anem fent tots grans, i que per molts anys!

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Roger... en vida teva!
Eladi