Concert de Ramon Mirabet

El diumenge 13 d'octubre vam anar tota la família de concert: el Roc, l'Ona, l'Anna i jo. Era la primera vegada que anàvem tots a viure un concert que no fos de música infantil i la veritat és que va ser una experiència boníssima!!
I la "culpa" d'aquest èxit és del RAMON MIRABET i les seves precioses cançons!!

El concert era a la Sala El Sindicat de Balsareny, dins del cicle "sonaB". Vam arribar-hi puntuals i vam esperar a la plaça de la Mel fins que ens van deixar entrar i ocupar les nostres localitats a primeríssima fila per poder gaudir de tot. Vam començar a comptar els instruments que hi havia a l'escenari: teclats, trombó, acordió, contrabaix, bateria, guitarres acústiques i elèctriques... feia molt bona pinta! I amb una mica de retard van sortir tots els músics i finalment el protagonista: el Ramon Mirabet.
El concert va fluir de manera molt còmoda i agradable amb unes cançons boniques i melòdiques intercalades amb les altres que són d'ànima més negra, rítmiques i animoses.
El repertori va ser bàsicament el del seu disc de debut "HAPPYDAYS", però també ens va regalar un parell de versions precioses: "These boots are made for walking" i "You're the one that I want". Aquesta segona us l'enllaço al final de la notícia en un vídeo d'una altra actuació i us convido a que la gaudiu i endevineu de què us sona...
El cantant anava fent comentaris simpàtics i vam tenir la sensació de trobar-nos tots molt a gust (els músics i el públic), picant de mans, seguint el ritme amb els peus i sobretot: SOMRIENT.
A mi és una cosa que em passa molt als concerts. M'encanta fruir de la música en directe, sentir la complicitat dels músics, les seves mirades, els seus gestos d'aprovació, les improvisacions que sorgeixen en aquell mateix moment, les rialles i ganyotes quan algú s'equivoca de manera imperceptible per la majoria del públic. Si connecto amb el concert puc passar gran part de l'estona somrient. I, quan m'anava girant per veure si l'Anna i els nens també estaven gaudint del concert veia que ells també somreien i s'ho estaven passant bé.
Després del concert vam comprar el disc i vam esperar que sortís el Ramon per demanar-li que ens el signés i fer-nos-hi una foto. Va estar molt amable i proper, demostrant que el seu tarannà acompanya les virtuts de la seva preciosa veu, una veu trencada però càlida que dóna un color molt especial a les seves composicions.

La vida són moments en que la felicitat ens fa pessigolles i avui n'hem viscut un.

MOLTES GRÀCIES, RAMON 

PER LA TEVA MÚSICA I 

LA BONÍSSIMA ESTONA 

QUE ENS HAS FET PASSAR!!

Acabo amb un petit reportatge fotogràfic de la tarda, el vídeo que us havia anunciat i la recomanació entusiasta que si en teniu l'ocasió us deixeu seduir per les cançons del Ramon Mirabet (el Roc i l'Ona ja demanen quan serà el seu pròxim concert...)