L’entrevista està farcida de reflexions prou interessants. Moltes difícilment factibles i algunes potser discutibles, com la seva defensa de l'educació online (que limitaria la interacció social dels alumnes) o la defensa de la selecció personalitzada dels estudis des de molt aviat (que limitaria una base educativa general que segurament no ha de perjudicar ningú) o l'excessiu enfocament "laboral" de l'educació (que pot promoure la formació de "treballadors" amb poca cultura general o poc esperit crític).
Tot i així em quedo amb alguns aspectes del seu discurs: potenciar el caràcter participatiu de l'aprenentatge, valorar l'error, tenir en compte els interessos i objectius dels alumnes, donar el caràcter més pràctic possible a les situacions d'aprenentatge, promoure agrupacions flexibles d'alumnes per interessos compartits... Trobo que hi ha part de raó en les seves paraules i us les ofereixo perquè en feu la vostra pròpia anàlisi i valoració:
- Els humans aprenem per imitació, en situacions naturals, fent les coses que veiem fer i començant per les que ens venen de gust. En aquest sentit, la situació d’una aula amb 20 alumnes asseguts i escoltant un adult que parla sense parar està molt allunyada d’aquesta teoria.
- Aprendre és provar coses i pot haver-hi algú (un pare o un mestre) que ens ajuda a fer-ho. Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació dels alumnes... Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es fa a l'escola, això no és educació.
- Hem d'aprendre a aconseguir alguna cosa amb l'objectiu d'equivocar-nos. El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l'educació.
- El president dels EUA John Adams va dir que l'escola ha d'ensenyar dues coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n'hi ensenya cap de les dues.
- Hem d'ensenyar a l'alumne en el seu context i segons les seves necessitats i objectius. Quan anem a l'escola, ningú pregunta què volem fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens diuen què és el que ens ha d'interessar.
- Oblida les aules! Hem d'acabar amb aquesta idea d'educació en massa. Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la feina, però no per a l'educació. Només tenen una raó econòmica. No podem tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol mestre. Però l'educació online pot canviar-ho. (...) Pots tenir mestres de tot el món
- No cal que els nens estudiïn assignatures que no els interessin (matemàtiques, literatura...). Convertim en una assignatura el que els interessi!
- Hem de posar els alumnes en context, en situacions pràctiques. El resultat seran alumnes aptes i preparats per treballar. Hem d’ensenyar habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà que l'economia millori.
- Millor que separar els alumnes per rendiment o necessitats, és separar-los per grups d’interès: els que volen construir ponts, els que els agraden els animals... Donar-los totes les opcions del món. Això a les aules actuals no ho podem fer perquè no tenim prou professors, però ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada