Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

16 d’oct. 2013

Temps d'adaptació

Aquesta tardor del 2013 estem vivint temps d'adaptació amb l'horari del Roc.
Resulta que ha començat 3r de Primària i aquest curs suposa un "abans i un després". Ara té més deures i més exàmens. I l'hem d'ajudar a estudiar i a organitzar-se per portar els deures al dia... Fins ara no havíem hagut de fer de "mestres" dels nostres fills, però aquest any sí.
I a més a més també ha començat a jugar a futbol amb l'Artés i això suposa entrenar 3 dies a la setmana, a part del partit dels dissabtes.
Per si no n'hi hagués prou, els dimecres entrena a bàsquet i els diumenges, durant 3 mesos, anirem a córrer les curses del cros esportiu escolar.
O sigui que ens passem la setmana anant amunt i avall (amb la inestimable col.laboració de la Montse, mare de l'Iker i l'Alba, que ens porta el Roc a l'entrenament cada dia). I, quan arribem a casa, afanyant-nos a buidar la bossa d'esport, comprovar si tenim deures i si ho hem portat tot, estudiant o fent els deures, preparant la bossa per al dia següent...
La situació ha provocat alguns canvis d'hàbits. Per exemple, entre setmana la tele no s'engega perquè, si no, era impossible enllestir-ho tot (s'hi queden enganxats i després s'enfaden moltíssim quan la tanquem). A més a més, al Roc li hem posat un llum i una cadira a l'escriptori de la seva habitació (que fins ara mai no havia utilitzat) perquè tingui un lloc més adequat i tranquil per fer els deures sense distraccions.
I com que estem en període d'adaptació hi ha dies de tot: dies que ens hem deixat coses a l'escola, dies que no tenim ganes de fer res i la tasca se'ns allarga, dies que ens barallem perquè el volem ajudar però ens diu que la seva senyoreta no ho diu d'aquesta manera...
En fi, encetem una nova etapa i tots plegats ens hi estem adaptant, però sabem que (com deien els Manel) ... ens en sortirem!








3 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

M'estresso només de llegir-ho, mare meva!!!!!! Ànims també en això, que apunta maneres i igual us jubila, je, je...!!!

Eladi Martínez ha dit...

S'agraeixen els "piropos" "amor de tiet postís", però em sembla que no es donarà el cas... Si s'ho passa bé, ja serà un gran què.
Eladi

Roger Berenguer ha dit...

Amb l'edat que té evidentment això és l'únic que compta, el demés si ha de venir, ja vindrà!