Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

15 de maig 2013

Homeboy

HOMEBOY és el títol d'una pel.lícula de 1988 dirigida per Michael Seresin i protagonitzada per Mickey Rourke. No recordo molt bé l'argument, tracta bàsicament d'un perdedor que fa de boxador i s'hi juga la vida i l'enganyen i tot li surt malament. Crec que la crítica la va destrossar tant pel guió (del propi Rourke) com per les interpretacions.
La vaig veure a Saragossa mentre estava fent la mili i em va impactar sobretot la banda sonora interpretada per l'Eric Clapton, amb unes melodies tristes que il.lustraven perfectament l'atmosfera decadent i melancònica del film. Fins i tot amb alguns talls estripats, amb llargs solos de bateria que reforçaven passatges dramàtics de la pel.lícula.
En aquell temps jo estava subscrit al B.I.D. (Boletín Informativo Discoplay) i demanava discos que m'arribaven en paquets contra reemborsament que havia d'anar a buscar a les oficines de Correus. I vaig comprar aquest disc de música "especial". I el vaig sentir moltes vegades i quan l'escoltava em transportava a aquella atmosfera decadent dels perdedors i era un paisatge sonor suggerent en que em sentia còmode.

No sé perquè m'ha vingut aquest flash a la memòria, però m'ha vingut molt de gust compartir-lo aquí i us demano que escolteu aquesta cançó d'Eric Clapton i em digueu si us agrada.