Calderí adoptiu, aquest diumenge 21 d'abril l'ha presentat al Centre Cívic de Calders en un acte senzill però encantador.
Li han fet la presentació l'alcalde, Lluís Cerarols, i el regidor de cultura i poeta, Josep Fàbrega, que li ha escrit el pròleg.
Després ell mateix ha pujat a l'escenari i ha interpretat una mena d'espectacle teatral de petit format on recitava els seus propis poemes amb l'ajut d'un mínim atrezzo (un balancí, una bicicleta amb la qual ha anat pedalant al voltant de la sala mentre recitava un poema que feia referència a la bicicleta del seu germà gran...) i una estudiada posada en escena on ell amb gesticulacions, petits recorreguts al voltant de l'escenari, pauses dramàtiques i petits cops d'efecte acompanyava perfectament la declamació dels seus textos.
La temàtica dels poemes són els records dels seus estius d'infantesa i joventut passats a Calders. Els versos traspuen una barreja de nostàlgia i elogi per la gestió del temps de viure que es feia en un entorn rural i en una època d'infantesa i joventut (lluny de les presses i els lligams consumistes de l'actualitat).
Escric aquesta notícia a cop calent, havent llegit d'una llambregada només uns quants dels poemes. Però tinc ganes de difondre aquest llibre que sé que no disposarà de la promoció que es mereixeria per la seva qualitat i el seu interès.
Si no sabeu què regalar per Sant Jordi, no us ve de 10 euros i heu trobat estimulant la descripció que us n'he fet, penso que pot ser una molt bona tria.
I per acabar de donar-vos arguments us reprodueixo l'inici de la seva "Justificació i agraïment" i un parell de poemes:
Mi infancia son recuerdos
de un patio de Sevilla.
(Antonio Machado)
La meva ho són
d'un carrer de Calders
1967 Ocell caigut del niu
Hem descobert, al peu d'una paret,
un ocellet menut caigut del niu.
El recollim resguardant-lo del fred,
li fem engolir un àpat nutritiu
-pobre granívor- de molles de pa...,
posant en tot plegat els cinc sentits
amb l'esperança que se salvarà.
Però l'endemà se'ns haurà mort als dits.
. . . . . .
De tant en tant, ara que sóc més gran,
veient el món rodar especulatiu,
em veig desvalgut i insignificant
igual que aquell ocell caigut del niu.
1976 Feliç
Surto de cal Tià amb la coixinera
amb un pa blanc cremant, que encara cruix.
Vaig empassant-me'n, de moment, l'embruix
que regala l'aroma falaguera
fins que, on es troben figuera i raval,
captiu d'una avidesa no aturada,
n'escrostono la cresta més daurada
que paladejo com pa celestial.
Aquest matí pausat i trencadís,
amb una olor en tinc prou per ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada