Juguem?

Observant famílies amb nens en situacions "d'immobilitat urbana" (quan han d'estar quiets en una sala d'espera, fent cua en una botiga, passant l'estona en una cafeteria mentre els adults fan tertúlia...) m'he adonat que la tendència majoritària dels nens quan s'avorreixen i no tenen altres opcions és demanar als pares:
- Em deixes el mòbil per jugar?
- Puc jugar amb la teva tablet?

Els mòbils d'última generació o les tabletes digitals donen accés a multitud de jocs (Angry Birds va causar furor en el seu moment però estic segur que hi ha infinitat d'ofertes) i tots els nens s'hi han aficionat de manera que és la seva primera opció en aquestes situacions.

Tots?

No.

Jo en conec uns que vàries vegades que ens hem trobat en aquesta situació m'han dit:
- Juguem al burro?
- Juguem al penjat?

I és que com que jo no disposo de cap d'aquest mòbils d'última generació, m'he proveït d'un parell d'aplicacions"retro" al meu bolso: un bloc i una baralla de cartes. I resulta que al Roc i l'Ona els encanten alguns dels jocs que venen "de sèrie" amb aquestes aplicacions. A vegades fins i tot juguem a jocs lingüístics-memorístics (fer sèries llarguíssimes de noms d'animals, futbolistes, etc; les paraules encadenades...).

I quan mesos enrere vaig haver de passar unes hores a urgències de Sant Joan de Déu (un dia amb l'Ona i un altre amb el Roc) vam acabar dibuixant i jugant al penjat amb el bloc i jugant al burro amb les cartes.
I us asseguro que ens ho vam passar la mar de bé i... no paràvem de rebre les mirades curioses (i jo diria que amb un punt d'enveja...) dels altres nens que s'esperaven avorrint-se o jugant amb el mòbil del pare.

I és que, més enllà, de com puguin arribar a ser de divertits uns jocs o els altres, hi ha un factor determinant. Us torno a copiar dues frases que han sortit abans per veure si hi trobeu la diferència:
- Puc jugar amb la teva tablet?
- Juguem al burro?

Què? Us hi heu fixat?
No?

Doncs el Roc m'ho va deixar molt clar la setmana passada quan feiem temps en una cafeteria esperant que l'Ona acabés la classe de gimnàstica:
- Papa, juguem al burro o al que vulguis, però el que vull és jugar amb tu.