Dimarts, 9 d'octubre.
A TV3 al programa "Sense ficció" emeten el documental "Enxaneta" sobre el món dels castellers, els seus valors, les emocions que senten quan fan els castells... amb imatges espectaculars del Concurs de Castells de Tarragona del 2010.
M'emociono.
I recordo les notícies que vaig publicar ara fa cosa d'un any agafant les imatges del món dels castells per parlar de la lluita que va emprendre l'amiga i companya Pilar Tañà contra un càncer: "Fer pinya" i "Carregat i descarregat".
Les rellegeixo i em torno a emocionar.
Dimecres 10 d'octubre.
Per TV3 surten unes imatges sorprenentment esperançadores de la recuperació del futbolista blaugrana Eric Abidal.
Va patir un càncer de fetge, el van operar i, davant la sorpresa de tothom es va recuperar i va tornar a competir a primer nivell (tots recordem la immensa emoció de quan els seus companys li van cedir l'honor d'aixecar la Copa d'Europa del 2011).
Però un temps després els metges van veure que la cosa no anava bé i necessitava un transplantament de fetge.
Ara, mesos després del transplantament, quan el que tothom esperava era que pogués tenir una llarga vida sense esperar que tornés a competir a alt nivell, la televisió ens va sorprendre amb les imatges que vaig difondre aquí.
I em va emocionar aquesta bona notícia.
I com sempre que la paraula "càncer" apareix, vaig tornar a pensar en la Pilar. I en les coincidències del seu cas i de l'Abidal. Dues històries de lluita i d'aprenentatge per acabar superant el càncer.
Dissabte 13 d'octubre.
Avui fa un any que van operar la Pilar, el dia després del seu sant.
El dijous la vaig felicitar per partida doble: pel seu sant i per l'aniversari de l'operació.
Vam compartir la complicitat i l'emoció d'aquells records ben vius i jo crec que per allà entremig també hi havia l'Enxaneta i l'Abidal que repartien petons de colors.
Connexions...
14 d’oct. 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Moltes gràcies per fer-me sentir tan estimada. Us estimo un pilot. petons de colors.
Pilar
Aix, Pilar que forta que ets!!!
No hi ha paraules nomès que és d´admirar!!!
Petons de colors i una forta abraçada...
Publica un comentari a l'entrada