El meu amic va coix i moix

Tinc un amic que és un gran lector d'aquest bloc i fa molts dies que es troba malament. Un dia va fer un sobreesforç i es va fer mal al genoll. Després d'aguantar uns dies amb molèsties va anar al metge i li van fer la baixa. Però abans que estés recuperat, va demanar l'alta voluntària perquè sentia que havia de tornar a l'escola.
Excés de professionalitat? No seré pas jo qui el jutgi aquí. Ell ja sap el que penso.
Però el cas és que cada dia va més coix. I cada dia fa més mala cara. Perquè li fa mal. I perquè el procés s'està allargant molt i està pendent de proves i de visites mèdiques que es dilaten en el temps. I mentrestant li fa mal. I van passant els dies.

Em sap molt de greu, Miles.
I espero que et donin hora ben aviat.
I que trobin exactament quin és el problema que tens al genoll.
I que et diguin qui és el remei que has de seguir.
I que el segueixis.
I que et curis.
I que no vagis coix.
I que no facis mala cara.

Però mentrestant jo vull posar un granet de sorra perquè facis bona cara. L'altre dia que et vaig veure que anaves coix (com el macabre acudit de la il.lustració que espero que t'hagi fet somriure "cojeo...luego existo") em va venir al cap la idea de jugar amb la paraula "COJO" que és com tu ho diries perquè la teva llengua materna és el castellà. Doncs aquí van unes quantes xorrades per fer-te somriure, amic. Això i uns quants petons de colors.

¡Rojo, que te COJO! (polític)
Si no me curo, reCOJO y pá casa. (pràctic)
Si no me curo me aCOJO al convenio y COJO la baja. (laboral)
Esto que me está pasando es aCOJOnante. (apocalíptic)
Si me dan a elegir, esCOJO curarme un poquito cada día a partir de las cinco. (platònic)
Cada día cuando pongo el pie en el suelo, me enCOJO de dolor. (real)

i, sobretot,

Miles, eres un amigo COJOnudo. (de tot cor)