Making off de la Nadala 2011

En la darrera notícia d'aquest bloc us mostrava la Nadala 2011 que hem fet a casa aquest any.
Voleu saber tot el seu procés de creació?
Doncs aquí teniu l'explicació i les imatges del "making off".

Com cada any, a mesura que anava avançant el desembre vaig començar a pensar que hauria de fer alguns poemes per a la Nadala familiar. Normalment en faig uns quants i llavors els ensenyo a l'Anna. Normalment no n'hi agrada cap de sencer, però li agrada alguna idea d'aquest, alguna idea de l'altre... I llavors, a partir de les seves propostes reelaboro un nou poema fins que n'acaba sortint el vers definitiu.
Aquest any vaig tenir una idea que em va agradar i vaig fer aquest poema. Era el dia 6-12-11 i el vaig titular "NEU ARTIFICIAL":

Imprimiré poemes en fulls blancs
i pujaré al més alt dels edificis.
Mentre la vista es gronxi a l'horitzó
faré bocins petits amb els poemes.
I algun capvespre fred, que faci hivern,
deixaré que els bocins es precipitin.
La gent alçarà el cap embadalida
davant de la visita inesperada
d'aquella neu estranya i misteriosa.
I pararan les mans per acollir
floquets de neu. I es trobaran papers.
Però es canviarà en els ulls la decepció
per emoció i sorpresa barrejades
si al paperet hi posa "Bon Nadal"
que no sabrà ningú qui ens el desitja.
I als cors hi tornarà un petit caliu,
petita brasa que mantingui viu
l'esperit d'allò que es deia abans "Nadal".

Era un text per acabar de polir i amb un to inadequat per al nostre públic familiar, però la idea m'agradava. La trobava potent i molt visual. Gairebé me l'imaginava com un videoclip, un curtmetratge, un anunci.
Li vaig ensenyar a l'Anna i no el va trobar adequat, però també li va agradar la idea i les possibilitats fotogràfiques. Vaig comprometre'm a fer-ne una adaptació i quan ja ens va agradar a tots dos vam anar per la part gràfica.

Havíem de fotografiar els nens fent veure que retallaven postals i després llençant els bocins enlaire i parant les mans per recollir els "flocs de neu". I una tarda els vam estar fotografiant del dret i del revés. L'Anna va descobrir la funció "ràfaga" a la seva màquina fotogràfica. És a dir, deixes el botó apretat i al cap d'un moment tens 200 fotos del Roc i l'Ona (i no és una exageració), gairebé com si fos el "fotograma a fotograma" d'una pel.lícula.
Després vam muntar la nevada. Papers retallats dins d'un plat. Jo enfilat en una cadira deixant caure els papers i els nens parant les mans i esperant que caiguessin. Després, escombrar el terra, tornar a arreplegar els papers al plat i tornar a repetir. Fins que vam tenir una bona carretada de fotos, confiant que alguna es podria aprofitar.
Al vespre amb els nens ja dormint la foto d'estudi de les mans (que són les meves) que recullen els trossets de paper que diuen "Bon Nadal".
L'endemà amb la idea final ja molt avançada, fer una altra metrallada de primers plans del Roc perquè en cap no havia quedat prou bé (li costa molt somriure de manera natural i sempre acaba fent ganyotes... en això l'Ona és molt més agraïda).

Llavors la composició i el muntatge informàtic, seleccionant els fragments escaients de cada foto i reduint-los a la mida adequada per acabar tenint un fitxer de 1360 x 1800 píxels que a la botiga ens poguessin imprimir sense escapçar cap part. Quadradets petits de 435 píxels, el gran de 906, calcular l'espai que quedava per la foto de les mans i adaptant-la...
Després d'això, cap al Fotoprix, comprar cartolines, retallar, enganxar, ensobrar... Això ja no té secret.
I, el millor, us deixo amb un recull d'imatges divertides del procés.