Fa dies que fan l'anunci de la Marató de TV3 d'enguany i va sobre la regeneració i transplantament d'òrgans i teixits. Ahir van fer un documental per presentar el disc que cada any fa la Marató (com sempre un bon regal mutu que ens permet col.laborar amb la causa, a canvi d'adquirir un bon grapat de versions de cançons) i ens vam tornar a emocionar. Com cada any.Però aquest any ja començo amb els deures fets.
Ja fa mooolts anys (encara vivia a casa dels meus pares) que vaig fer el pas i duc el carnet de donant a la cartera. Crec que els meus familiars ho saben i si arribés el moment espero que la meva desgràcia servís per millorar la vida d'algunes persones.
Per a mi és una decisió molt fàcil i lògica. Un cop morts no ens serveixen per a res i poden salvar vides. Penso que tots hauríem de ser donants perquè tots som potencials receptors si mai tenim una malaltia o accident.
Com el fet de fer-se donant de sang.
I aquesta és la meva primera contribució a la Marató 2011: us animo a què, si encara no ho sou, us feu donants. De sang i d'òrgans. I us ho dic des de l'exemple i des del convenciment.
Podeu trobar més informació a:
Donació i transplantament
Marató 2011
Banc de sang i teixits
6 comentaris:
Bon dia,
Jo també sóc donant!!
Ah, i amb l'anunci m'emociono...
Petons de colors.
Miles
estic 100% d'acord amb tu, eladi, que s'aprofiti tot el que es pugui, quan no hi siguem, i, mentrestant, anirem donant sang i, properament, espero ser donant de mèdul·la òssia. ho pots ser en vida i si és necessàri...de gran ajuda per qui la rebi.
animeu-vos!! en aquesta pàgina trobareu un video i una guia on s'explica tot bastant clar:
www.fcarreras.org
Molt bé, MILES i RIKI, de moment ja som 3 dels lectors del picalapica...
Raquel, ja m'informaràs d'això de la donació de medul.la òssia, que a mi també se m'havia passat pel cap...
A reveure
Eladi
mira't la pàgina que t'he enviat, el lloc més proper per anar-hi és terrassa (només t'agafen una mostra de la boca) i si no hi ha coincidència ni demanda...aquí s'acaba.
si t'interessa t'espero que ho tinguis decidit i hi anem junts, tu diras.
Quan me'n vagi al forat, no en faré res de la carcassa (bé, ni jo ni ningú). Doncs que aprofitin tot el que puguin!
De fet, ja em direu si no és una bestiesa no ser donant. És com tenir un tresor i ficar-lo sota la rajola o cremar-lo sense fer-ne res.
Molt bé, Mireia, estic totalment d'acord que tots hauríem de ser-ho iq ue és una bestiesa no ser-ho. Ja som un més!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada