Eleccions municipals: els resultats

Ja tenim els resultats de les eleccions municipals a Calders:

Amb una participació del 69'35 %

CDC (Lluís Cerarols): 292 vots (57'94 %),
4 regidors.

CIU (Eduard Sánchez): 205 vots (40'67 %),
3 regidors.

Hi ha vàries conseqüències que aplaudeixo d'aquests resultats:

1. Com passa habitualment el percentatge de participació a Calders és molt més alt que la mitjana (enguany gairebé un 70 % sobre gairebé un 55 % a nivell de tot Catalunya). Em sento orgullós de pertànyer a un municipi amb una alta sensibilitat democràtica.
2. El nou alcalde de Calders serà el Lluís Cerarols (a qui ja havia donat públicament suport) i penso que serà un molt bon alcalde perquè el conec i sé de les virtuts que pot posar a disposició en l'exercici del càrrec: l'amor pel poble, el seny, el sentit comú, la practicitat, la capacitat de diàleg, les ganes de fer les coses bé, les ganes d'integrar sensibilitats diferents en projectes comuns...
3. Dins de l'oposició hi entrarà el meu amic David Muñoz, que s'ha posat per primer cop en política i estava molt il.lusionat. Te moltes ganes de fer coses pel poble (sempre vetllant perquè no s'oblidin del nostre barri de La Guàrdia), idees noves, energia i empenta i estic content per ell.
   
4. La proporció de forces (4-3) és la millor possible. Lluny de les majories absolutes, aquesta distància fa que ningú no pugui fer i desfer sense notar l'alè de l'altre controlant-lo de ben a prop. I més enllà d'aquest caràcter bel.ligerant que es podria desprendre d'aquestes paraules hi ha l'altra interpretació... Un cop passats els dies de campanya amb més acusacions, sospites i susceptibilitats del compte, cal deixar de veure fantasmes i posar-se a treballar pel poble plegats. Si cada partit polític representa mig poble (més o menys) cal que les dues sensibilitats estiguin presents en el dia a dia i en els projectes i actuacions que s'engeguin. Espero que tots plegats en siguin capaços i remin la majoria de vegades en la mateixa direcció, la de fer avançar el poble de Calders cap al millor futur possible.

I vull acabar amb una breu referència als resultats més generals:

• M'espanta l'ascens del PP (sobretot a Catalunya, a Espanya el trobo més lògic) i de PxC, perquè crec que defensen uns valors molt allunyats dels meus i veig que tenen un recolzament creixent, sobretot entre una joventut a la que fan un rentat de cervell i entabanen (conec uns quants ex-alumnes que s'han presentat per les llistes de PxC en diferents municipis del Bages).
  
• M'entristeix que no hi hagi cap força política amb prou representació que pugui aglutinar el sentiment independentista català que es posa de relleu en manifestacions multitudinàries i enquestes, però que políticament no troba l'espai adequat per quallar en cap partit. Algú em dirà que aquest espai l'està ocupant CIU, però crec que aquest partit no s'acabarà de decidir mai per fer un gir prou radical...
  
• M'alegra l'ascens de les CUP, que potser podrien recollir el testimoni de les acampades del 15M comentades en l'anterior article i aquest sentiment independentista.
• M'alegra l'entrada aplastant de BILDU al País Basc, demostrant que el poble basc els últims anys no ha pogut expressar-se lliurament perquè li havien privat una opció política, utilitzant com un vestit a mida la "Llei de Partits" per il.legalitzar el que no agradava, mentre miren cap a una altra banda davant els discursos d'altres partits com PxC.
• Em deixa indiferent la davallada estrepitosa dels socis del tripartit i l'ascens continuat de CIU que em semblen lògics i normals dins de l'alternança de partits.