Les caramelles de la canalla

Ja fa uns quants anys que participo en el grup de caramelles del poble de Calders, bàsicament com a guitarrista. I darrere meu també hi ve el Roc. Durant les setmanes prèvies a la Pasqua, el Roc es passa els assajos mirant contes o jugant amb els altres nens que també venen. Però el diumenge de Pasqua fa tot el recorregut al meu costat, tocant timbres, recollint diners a la barretina i atipant-se en les dues parades on ens ofereixen manduca. De cantar no canta gaire o gens, però participa activament. Jo de cantar tampoc no canto gaire, però participo activament buscant els acords per a guitarra de les cançons que hem de cantar i acompanyant els assajos i la cantada pel poble amb la guitarra, juntament amb l'Albert (una altra guitarra), el Lluís (amb el seu acordió) i el Jordi (amb la flauta travessera).
Al llarg d'aquests anys he anat veient com entre el repertori que cantem hi havia algunes cançons composades per autors locals i l'any passat em va entrar el cuquet de contribuir jo també a ampliar el repertori fent una cançó. I els dies següents a la cantada del 2010 vaig composar-la, amb el record fresc i retratant com imagino que deu viure les caramelles el Roc, fixant-se en coses més anecdòtiques com la picor de la barretina, els calers que va recaptant, el tiberi que ens ofereixen... També vaig buscar un to descriptiu repassant tot el recorregut que fem al llarg del poble des de Cal Paloma fins al Restaurant de La Guàrdia. I, a més a més, afegint-hi un component de reflexió pròpia sobre l'orgull que sento de contribuir a mantenir aquesta bonica tradició catalana i les sensacions d'emoció i simpatia que em provocaven les caramelles quan les anava a veure de públic.

Tot això va acabant sent la cançó "Les caramelles de la canalla", dedicada al Roc.
Quan la vaig tenir feta, el Carles Serra va escriure'n la solfa a partir dels acords per a guitarra que jo hi havia fet i enguany vam incorporar-la al repertori. Durant aquestes setmanes l'hem anat assajant i avui diumenge de Pasqua de 2011, l'hem estrenada. I estic content perquè en general em sembla que ha agradat.

Aquí us deixo el text de la cançó i un vídeo d'una de les vegades que l'hem cantada aquest matí. Té l'inconvenient que el vídeo comença amb la cançó ja començada (per molt poquet), però té altres avantatges i és que podeu gaudir del Roc fent de banderer (i la presència de l'Ona que sembla que l'any que ve també s'hi apuntarà) i a més se sent i s'entén força bé.
Espero que us agradi.

LES CARAMELLES DE LA CANALLA
(Lletra i música: Eladi Martínez)
Al Roc...

Diumenge de Pasqua, les deu d’un fresc matí
ja va arribant la colla, ja s’ha acabat dormir.
Els nois, barretina que al cap ens fa picor.
Les noies fan molt goig amb els florits mocadors.

I allà a Cal Paloma comença l’enrenou
s’afinen les guitarres quan encara no som prous.
Alguns nois s’enfaixen, tothom ja vol cantar,
algú reparteix cintes i el Just mana començar.

I comencen les caramelles
a les orelles, dolces cançons.
I somriures dels qui ens envolten
mentre ens escolten amb emoció.
És alegria i és veïnatge i és tradició.
Torna la Pasqua i cada any és millor.

Correm carrer Amunt i la gent surt al balcó,
anem tocant els timbres perquè escoltin les cançons.
Després ens plantem al davant ben riallers
i a dins la barretina sempre hi cau algun caler.

I al Racó del Pou ens atipen de valent,
després de la cantada hi ha beguda i aliments.
i segueix la ruta, tot el poble tal com cal,
però a sortida de missa a la plaça puntuals.

I comencen les caramelles...

Després carrer Avall, la cantada de la Creu
i amunt cap a la Guàrdia, uns en cotxe i uns a peu.
Que allà al Restaurant, com de tots és ben sabut,
fem l’última cantada i ens conviden a vermut.

I allà satisfets comentem amb il•lusió
com hem aconseguit de mantenir la tradició.
D’aquí a dotze mesos serem aquests o més
perquè les Caramelles continuïn a Calders.

I comencen les caramelles...

Untitled from Rocona on Vimeo.