Petits plaers recents

Els petits plaers ens estan sempre envoltant, però sovint no tenim prou sensibilitat per adonar-nos-en. Per exemple, com en la foto del costat, un dia ens pot sorprendre la forma que fa l'espuma de la nostra tassa de cafè o una resposta enginyosa del nostre fill o la cara d'un alumne quan descobreix que ha tret un 10 en un examen... Situacions que et provoquen un somriure i una escalforeta al cor, un glopet de màgia que t'alegra el dia: la grandesa de les petites coses, els petits plaers.
Però a vegades anem tan atrafegats, tan estressats, tan cansats, tan capficats... que ni ens adonem que el cafè té espuma ni mirem la cara que fan els nostres intelocutors. Aquests dies de vacances de Setmana Santa, com que anem més relaxats, he pogut tenir l'esperit i els ulls més oberts i n'he pogut assaborir alguns.

1.- Uns desconeguts recomanen el meu bloc.
Per casualitat vaig descobrir que la darrera notícia que havia publicat al meu bloc (la de l'educació de Finlàndia), l'havien publicada al bloc de l'AMPA de l'escola IPSE de Barcelona. Si voleu veure que és cert cliqueu aquí i ho veureu. La notícia deia:

Recomano la lectrua del següent bloc que parla sobre el programa:

i a continuació hi havia un fragment copiat de la meva notícia i també l'acudit que la il.lustrava.
Digueu-me pretensiós, xulo, vanitós... digueu-me el que vulgueu, però no puc negar que em va fer il.lusió que algú hagués descobert la meva reflexió i li hagués semblat prou interessant com per recomanar-la. Va ser un petit plaer que va fer inflar una mica el meu ego.

2.- A Port Aventura com els salmons.
Vam passar 2 dies a Port Aventura, quedant-nos la nit a l'Hotel Gold River del mateix parc. Va estar molt i molt bé (després de les vacances faré una notícia parlant de tot el que hem fet i ja ho explicaré més) però ara em vull referir a una sensació en concret.
A les 20'00 h. tancaven el parc. Totes les altres vegades a aquesta hora anàvem enfilant el camí de l'aparcament, seguint l'immens ramat que feia el mateix, però aquest cop no. Mentre tothom marxava del parc, nosaltres anàvem en direcció contrària, cap a la zona del Far-West, per accedir al nostre hotel, sabent que encara ens quedava la nit i tot un dia per endavant i us asseguro que va ser una sensació molt estranya, però, sobretot, molt agradable.

3.- Buffet lliure per esmorzar.
I continuem a Port Aventura. A l'hora d'esmorzar vam anar al buffet de l'hotel. Últimament hem anat algunes vegades d'hotel i els esmorzars eren correctes, però discrets: una mica de pa, algun embotit, melmelada, iogurt, un parell de pastes, sucs, cafès...
Però a l'hotel Gold River vaig recuperar sensacions antigues. Hi havia varietat, quantitat i qualitat. Hi havia 3 grans zones de taules i crec que tot el que us pugueu imaginar hi era: bacon, truita amb patates, ous ferrats, xoriços, salsitxes, mongetes, sopa, fruita pelada, cereals de diferents tipus, iogurts de diferents tipus, pastes de xocolata, de crema, de cabell d'àngel, galetes, fruits secs...
Veure-ho era espectacular, però és que a més a més tot estava boníssim i començar el dia amb un esmorzar d'aquest calibre és tot un altre petit plaer.

4.- Cara de pillo.
Darrerament al cotxe sona molt el nou disc dels Manel. I al Roc i l'Ona els agrada molt la cançó "Aniversari" perquè van veure'n el vídeo i els va agradar la història del noi i la noia. De tant sentir-la s'han anat aprenent trossos de la lletra i quan sona la cançó s'hi van afegint. En un moment la lletra diu:

...i amagar-me entre un tap de suro i la paret
just a temps que no em mengi el collons de gatet...

I evidentment aquest és un dels trossos que el Roc s'ha après primer. Sap que "collons" és una paraulota que no es pot dir, però també sap que si la diu tot cantant la cançó no és ben bé un delicte, perquè ell només està cantant la cançó que escoltem... i amb aquesta "argúcia legal" sap que no el podrem renyar ni castigar.
I quin és el meu petit plaer?
Doncs mirar-me'l pel retrovisor quan s'acosta aquest fragment i veure com se li encenen els ulls i com comença a somriure no només amb la boca sinó amb tot el seu rostre.
I sentir com comença a entonar "...i amagar-me entre un tap de suro i la paret..." i com mica a mica va fent un crescendo "...just a temps que no em mengi..." i per fi arriba al clímax quan amb el millor del seus somriures, que ja s'està convertint en rialla, canta amb veu clara i forta "...el COLLONS de gatet...".
I riu triomfant i divertit. I si això no és felicitat, que poc que li deu faltar...
I el seu gran plaer és el meu petit plaer.