Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

21 de jul. 2010

Guardar un secret

No m'agraden els secrets!
Una de les meves grans virtuts potser és un dels meus grans defectes i és que sóc molt transparent. A mi em pregunten i jo contesto i em costa amagar informació. Tendeixo a dir tot el que sé i a vegades m'equivoco perqùe hi ha coses que no hauria de dir i llavors quedo malament amb un o altre.
A vegades em diuen "...saps què?.. bla, bla, bla.... m'ha dit que no ho digués a ningú o sigui que ja ho saps: no ho diguis a ningú, eh?...". I llavors penso:
1.- Si t'han dit que no ho diguessis a ningú perquè m'ho has dit a mi?
2.- Ara m'has fet còmplice del teu "delicte" i m'obligues a que jo tingui aquesta informació, però sense delatar-te ni transmetre-la a ningú.
3.- Ara he de concentrar-me a NO DIR això a ningú si surt el tema i em suposa un neguit i tensió afegides que no voldria tenir.

Ara bé, hi ha algunes vegades a l'any, en el cas de les celebracions de l'Anna, en que em veig obligat a tenir secrets amb ella per mantenir la sorpresa dels regals que vull fer-li. I això encara és més difícil.
Perquè amb l'Anna ens tenim una confiança i una sinceritat totals (i amb el temps vaig veient que és una mica inusual el grau tan alt de transparència mútua). Ens llegim l'un a l'altre els correus electrònics i els missatges de mòbil i ens ho expliquem tot (menys les coses que ens descuidem, però no és amb intenció d'amagar-les). I llavors quan arriba aquesta situació d'amagar-nos una informació, estem tan desentrenats que ens costa un esforç suplementari i sovint estem a punt de posar-nos de peus a la galleda i espatllar la sorpresa.

Cal buscar el moment oportú per fer les gestions, aprofitant les poques estones que no estem junts o amb els nens. Buscar excuses per explicar què estava fent, amb qui parlava, a qui he trucat, per què carai he de baixar a Manresa...
I quan ja està tot organitzat i resolt i penses que el regal li agradarà, però encara falten dies per fer-li, resisitir la temptació de dir-li "Saps que et regalaré? Això i això, oi que t'agradarà?"

I així estic ara. Dilluns 26 és Santa Anna (i fa 23 anys que vam començar a sortir i 15 que estem casats). Ja tinc el regal preparat, però no puc dir res...

... he dit que no puc, no em tibeu de la llengua...
...espero que li agradi...