No tinc temps per penjar notícies noves.Però tinc ganes d'anar penjant notícies regularment.
I sé que, tot i que pocs, tinc alguns lectors que van mirant si hi ha res de nou.
Per això avui us ofereixo un poema antic que vaig escriure.
Abans jo tenia sempre una llibreta a la tauleta de nit i abans d'anar a dormir escrivia poemes. Sovint eren idees desdibuixades, un vers bonic i tot de fullaraca que l'empetitia, a vegades un bon títol i res més i de tant en tant un poema del que quedava content.
I de tant en tant, al cap d'uns quants mesos, em rellegia tots els poemes que havia escrit i anava assenyalant els que em semblaven vàlids o macos. I aquest poema que avui us escric el vaig escriure un dia sense donar-li gaire importància. Era curt i gairebé escrit a raig. No passava el tall.
Però al cap d'uns mesos, quan vaig rellegir tot el que havia escrit, el cor em va fer un salt i se'm va dibuixar un somriure als llavis.
M'agradava molt!
Tenia alguna cosa!
Aquí us el deixo perquè vosaltres també el pugueu valorar.
I si ara no us agrada, torneu-vos-el a llegir d'aquí a uns mesos... qui sap... potser és un poema de "segones oportunitats"
PARLANT-TE
M’acomiado de tu amb els ulls tancats.
Com que no et veig, em penso que ja ets fora.
Quan els obro i et veig em tornes a fer mal.
Quan els obro i m’abraces vull fugir,
però en el fons sé que encara t’estimo.
SOLEDAT, no podem seguir així.
4 comentaris:
Bona nit germà!
...jo sóc un dels habituals,i ara a l'entrar i trobar novetats...un somriure se m'ha instal-lat als llavis!
Em sembla una molt bona idea això de que ens regalis antics poemes.
Concretament,aquest no el recordava,i la primera impresió és molt bona!
Molts dels teus escrits i poemes em fan pensar amb el gran Joaquin Sabina...intel-ligència i jocs de paraules que gairebé sempre em fan dir:
"...perquè no se'm va acudir a mi...??"
Fins aviat!
Txetxu
germanet,
gràcies per ser-hi i ser un dels que manté el feedback d'aquest bloc. És un alicient per "obligar-me" (dolça obligació) a escriure-hi.
Les pessigolles de la poesia a vegades les noto a prop, però després no tinc el temps, ni el moment ni la calma per materialitzar-les... però de moment em queden els escrits del passat. I sempre és un goig compartir-los amb gent estimada... i si a més et comparen amb el Sabina... millor que millor.
A reveure!
Eladi
Hola Eladi,
no ho savía que teníes un blog.Aquest poema m'agrada molt però no li trobo la rima.Es molt molt maco.M'estic passejant per el blog.Si trobo un poema o coses aixì, ja t'escriuré un comentari
Adeuuuuuuuuuuu!!!
LAURA
Laura Sagués,
no en té de rima.
Però també es pot fer poesia sense rima, jugant amb el sentit de les paraules i el ritme.
La qüestió és que agradi.
Eladi
Publica un comentari a l'entrada