El 14 de maig escrivia una notícia transcrivint un poema (veure-la) i avui torno a utilitzar el mateix recurs.
En part pel mateix motiu de l'altra vegada: les ganes d'actualitzar el bloc i el poc temps per redactar una notícia nova.
En part perquè he retrobat la darrera d'aquelles llibretes que tenia a la tauleta de nit per escriure poemes abans d'anar a dormir. En les bones èpoques aquestes llibretes em duraven menys d'un any. Aquesta la vaig començar el 22-1-2002 i encara està a la meitat...
...i el darrer escrit és del 20-6-2009... i l'anterior del 30-8-2006... és a dir que podríem dir que tinc la poesia força abandonada, no?
Però malgrat tot he recuperat aquest poema escrit el 7-6-2002... i encara m'agrada...
A veure què us sembla?
ENIGMA PER A MI MATEIX
Sovint escric de mi perquè és bonic
escriure d'allò que desconeixem.
M'invento les raons i els sentiments
i jugo a endevinar-me a mi mateix.
M'acusen molt sovint de ser trampós,
com si pogués mirar les solucions
mentre resolc els meus mots encreuats,
però us puc assegurar que això no és cert:
no tinc ni idea de la solució.
Sóc tan enigma per a mi mateix
que escric petites pistes als miralls
per reconèixe'm cada dematí
quan em redescobreixo entre badalls.
21 de maig 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada