Un altre motiu per viure a Calders

Avui reprenc el tema d'ahir a partir d'un comentari que m'ha fet el Sergi Pich. Em deia:

"...i sortir a voltar amb bicicleta pel bosc o a córrer, o sortir al carrer i parlar amb un i altre, o sentir-se algú perquè ets tal o pasqual i els veïns et coneixen i els coneixes o poder demanar sal quan te'n falta o poder aparcar arreu, o poder veure com el temps s'atura o poder accelerar-ho decidint que vols fer una cosa o altra o, o , ... hi ha molts motius per estar content de viure a Calders, però no cridem massa que és el nostre secret. ;-)
Ara, totalment d'acord. Aquí, sóc feliç..."

I vull explicar una mica mes alguna de les coses que ell comenta i amb les quals estic totalment d'acord:

1.- Sortir al carrer i parlar amb un i altre...
A Calders tothom saluda tothom. Vas pel carrer i dius "bon dia" a tothom, encara que no el coneguis. Som unes 900 persones i poc o molt tothom et sona. Llavors és costum saludar tothom i és senyal d'educació i és un luxe d'un poble petit.
Però si et trobes algú que coneixes llavors ja no n'hi ha prou amb un "bon dia" escopetejat com faríem a Manresa, atrafegats mentre anem d'un lloc a un altre a tot drap. Si et trobes algú conegut es mereix que t'aturis (tampoc tenim tantes coses a fer que no tinguin espera) i que hi conversis una mica i que t'interessis per ell i la seva família...
És ben fàcil que surtis a comprar el pa i tornis a casa al cap d'una hora i mitja després d'haver parlat amb mitja dotzena de persones. I això a Manresa seria impensable.

2.- O sentir-se algú perquè ets tal o pasqual i els veïns et coneixen i els coneixes...
Una mica ja queda explicat en el punt anterior però és real. La majoria de persones del poble ens coneixem, si més no de vista. Hem coincidit en algun acte, per Festa major, al futbol, al mercat o a la consulta del metge. I quan portes uns anys, si tens ganes de formar part del poble, vas extenent la teva xarxa de coneixences i mica a mica comences a SER part del poble.
I comences a saber els noms de les cases i la història del poble... I la gent també et coneix a tu i sap d'on vens i a què et dediques...
En fi que l'anonimat de les mitjanes i grans ciutats aquí és més difícil de mantenir, però penso que com a contrapartida és molt agradable conèixer i ser conegut pels teus veïns.

3.- O poder demanar sal quan te'n falta...
Aquesta és la conseqüència de conèixer i ser conegut dels teus veïns. Si pots ajudar-los en qualsevol cosa ho fas de gust i sense dubtar-ho perquè no són persones anònimes i desconegudes com els estranys que poden arribar a viure sobre teu en una gran ciutat i als que ni tan sols saludes. Aquí tenen nom i cognoms, saps com es diuen els seus fills, saps si tenen familiars malalts i si els pots ajudar els ajudes sense dubtar-ho i et sents la mar de bé fent-ho.
I si un dia et trobes al cantó del que necessita ajuda, saps que pots demanar-ho sense vergonya i sense recança, sense patir-hi gens ni mica, amb naturalitat...
I això que podria semblar tan bàsic i que és poc usual en la societat actual és un altre dels luxes que tenim en un poble petit.

4.- O poder aparcar arreu...
Això que podria semblar una anècdota trivial, pensant-ho fredament és força important. A Manresa (i ja no diguem en ciutats més grans!) pots passar-te més d'un quart d'hora en cada trajecte fins que no aconsegueixes aparcar. I durant aquesta estona et vas posant més i més nerviós i pots acabar ben estressat.
Mirant-ho així, arribar a casa i aparcar sempre a sota o anar a qualsevol lloc del poble i aparcar sense problema és un estalvi de temps i de salut mental gens menyspreable.

O sigui que resumint-ho tot podríem dir que tinc la sensació que a Calders el temps passa més a poc a poc i se'n gaudeix més intensament. I les relacions personals es cultiven una mica més. I torna a sortir el preuat concepte: QUALITAT DE VIDA!!

Que content estic de ser calderí!
(ho sento Sergi, no me'n puc estar de presumir-ne, tot i córrer el risc que deixi de ser el "nostre" secret...)