La noia del vestit blanc: cançó més votada

Com molts ja sabeu, el 23 de gener vaig fer un concert a Calders.
Després del concert vaig demanar als assistents que votessin les cançons que més els havien agradat (votacions) i llavors vaig començar a penjar les tres més votades a aquest bloc.
La tercera era "Petons de colors", la segona era "Que lluny..." i avui toca la primera: "LA NOIA DEL VESTIT BLANC".

Primer us voldria dir per què crec que la gent la va triar i és que, com podreu sentir en tot el tros de la introducció, la gent va riure molt i va participar cantant. Crec que les endorfines que van desprendre durant aquella estona van influir en associar un bon record a aquesta cançó.

De fet quan vaig fer un assaig amb públic 3 mesos abans del concert, aquesta cançó no estava dintre del repertori previst. Però després d'aquest "repertori previst" la vetllada es va anar allargant i jo vaig anar cantant altres cançons. I entre elles aquesta. I més d'una persona em va dir que la cançó els havia agradat i em van suggerir d'incorporar-la al concert del gener. Fins i tot li van trobar un aire "Manel", que és un bon elogi... I al final, la vaig afegir i... la gent la va votar com la que els havia agradat més.

I la història de la cançó...
Era un cançó que cantàvem amb Nàufrags i la vaig escriure en un dels meus estius a Calafell, quan vaig quedar embadalit per una noia que passejava amb un vestit blanc i a qui vaig intentar anar seguint amb la mirada un cop la vaig perdre de vista.
Tot buscant la noia del vestit blanc, la cançó va retratant tot el que veig des de la meva terrassa davant del mar de Calafell.

I com que amb Nàufrags acabàvem fent un joc a dues veus que jo sol no podia fer, vaig demanar al públic que m'ajudés a fer una de les dues veus i anés repetint "La noia del vestit blanc... la noia del vestit blanc..." mentre jo feia la segona veu. I primer ho vam assajar abans de cantar-la i després ja durant la interpretació de la cançó la gent va acabar cantant i passant-s'ho molt bé.
De fet si teniu la paciència d'escoltar tot el fragment veureu que la meitat és "Club de la comèdia" amb un monologuista barat, i l'altra meitat és interpretació de la cançó.

Ens ho vam passar molt bé i espero que ara ho revisqueu amb un somriure. I els que no vau poder ser-hi, ara us podreu fer una idea més aproximada de com va anar aquell concert del 23 de gener...