"Que lluny...", segona cançó més votada

Us poso en antecedents:
* El 23 de gener vaig fer un concert a Calders (veure la notícia).
* Dies més tard vaig demanar que la gent votés les cançons que havien agradat més i al cap d'un mes vaig tancar la votació (veure la notícia amb els resultats de la votació).
* Dies més tard ja vaig penjar la canço que havia quedat en tercera posició amb tota la seva explicació (veure la notícia dels PETONS DE COLORS i escoltar la cançó).
* Avui vaig per la cançó que va quedar en segon lloc: "QUE LLUNY..."

Aquesta és una cançó dels NÀUFRAGS que pràcticament ningú no sap que va sorgir arrel de la lectura del còmic que il.lustra aquesta notícia, "EL MANATIAL DE LA NOCHE", un àlbum que recull les aventures del detectiu MANUEL MONTANO, excel.lentment dibuixat pel gran dibuixant gallec MIQUELANXO PRADO (recomano totalment qualsevol dels seus àlbums).
L'antiheroi protagonista del còmic es desplaça amb una atrotinada moto i de fet aquesta "moto" és la que molts es pensaven que era el títol de la cançó, ja que a la tornada diu:

"Que lluny que queden aquells temps
i que lluny que se'm va anar a espatllar la moto,
ja no noto
com llavors la llibertat"

Ho veieu clar, no?
Aquesta frase que per alguna raó se'm va quedar marcada al cap, va ser la que va donar origen a la tornada de la cançó.
Més enllà d'aquesta intrascendent anècdota, la cançó crea un paral.lelisme entre la moto de la joventut i el cotxe de l'edat adulta. Mentre la moto reuneix les virtuts i els ideals (l'atzar, les solucions als problemes, l'alegria, la fantasia, el coratge...), el cotxe representa l'aburgesament i una certa renúncia i rendició d'aquells ideals (els avantatges, la comoditat, la seguretat...).
La cançó reflecteix l'enyorament de la moto de la joventut, tot i deixar molt clar que mai no es pot tornar enrere.

Molt de tant en tant una idea m’abraça:
deixar el cotxe i tornar a ser com era abans.
Però m’adono que la vida no perdona
i m’adono que el passat és com una ona:
sempre torna,però mai la pots agafar.

Modèstia apart crec que és una molt bona cançó. La lletra està molt ben aconseguida, amb bones imatges i fins i tot algunes rimes. I la música acompanya bé el desenvolupament de la cançó.

D'aquesta cançó vam arribar a fer-ne 4 versions canviant-ne el ritme i el tempo, però mantenint la lletra. Hi havia "La moto-2" (o "La moto espatllada") que va tenir força èxit en alguns dels primers concerts i que era molt més rockera i gamberra; "La moto-3" que ja no aconsegueixo recordar i que només havíem fet al local d'assaig; i "La moto-4" que tenia un punt més reggae i a la tornada repetia 8 vegades "la moto, la moto, la moto, la moto, la moto, la moto, la moto, la moto" i era simpàticament corejada pel públic.
Amb aquestes versions imitàvem els Sau que tenien les mil i una versions del seu tema "Deprimit".

Bé, i sense més rotllo us deixo que pugueu escoltar la presentació que vaig fer-ne al concert d'aquest gener i, és clar, la cançó.