La meva amiga Iria està trista

La meva amiga Iria està trista.
Se li ha mort la mare.
No he parlat amb ella.
Em va enviar un e-mail per comunicar-m'ho i no em va semblar que em donés peu a trucar-la. Li he enviat un SMS de suport, demanant-li si podia trucar-la i m'ha respost que ja parlaríem més endavant...
Un e-mail i 2 SMS!! Què fred! Si estés a Manresa hagués anat al tanatori a fer-li companyia i li hagués fet dos petons i una abraçada, però ara només he pogut enviar-li... petons de colors!

Perquè la Iria viu a Galícia. És de Porriño i em sembla que viu a Vigo... "Em sembla"??? M'explicaré una mica...

Vaig conèixer la Iria fa moolts anys, quan jo era monitor del MIJAC Valldaura i ella una nena gallega que acabava d'aterrar a Manresa després de viure uns anys a Mallorca o Menorca. Feien de nòmades seguint la feina del pare. Van passar uns anys a Manresa i malgrat la diferència d'edat i de rols, va anar creixent una relació que s'assemblava força a l'amistat. Coincidíem en sensibilitats, ens agradava escoltar-nos, ens respectàvem i, quan va marxar a viure a Porriño, vam començar a mantenir una bonica correspondència.

Ella m'explicava els seus projectes, els seus avenços en els estudis d'arquitectura, les seves relacions amb alguns xicots... Jo li donava consells que no em demanava, li mostrava alguns dels meus poemes, li explicava que feia cançons amb Nàufrags... Intercanviàvem gustos musicals i durant un temps també vam intercanviar un artesà llibre en blanc on ens anàvem anotant pensaments, poemes, trossos de cançons i... una cinta de caset. Havíem buidat les pàgines del llibre per tal que hi capigués una cinta de caset camuflada (com la Bíblia de la pel.lícula "Cadena perpetua" que amagava l'eina que va permetre al seu protagonista escapar) i en cada carta viatjava aquell llibre amb una cinta de caset que cadascú havia gravat per a l'altre.

Vam anar-nos fent grans, carregant-nos d'obligacions i el contacte es va anar espaiant i va quedar reduït a la postal de Nadal i a la comunicació de les grans notícies com els naixements dels nens. Però la Iria i jo som "grocs" i quan alguna vegada ens havíem trucat després d'anys de no parlar, de seguida retornava aquella comoditat i complicitat i la comunicació fluïa sense dificultats.

I fa més o menys un mes, quan estava passant el cap de setmana a Masella, la Iria em va trucar i vam parlar una estoneta. Em va explicar que estava embarassada i que seria mare aquest estiu. Estava molt contenta i s'alegrava molt de parlar amb mi i ens vam donar les adreces correctes d'e-mail (que amb el temps havien canviat i ens havien incomunicat) i vam enviar-nos un parell de correus per deixar el canal obert. I de passada, com qui no diu res, va dir-me que la seva mare no estava gaire bé i que estaven preocupats per la seva salut.

I ara al cap d'un mes la mare de l'Iria s'ha mort.
I sé que ella està molt trista. I li envio petons de colors però no sé si li arriben...
Sí. Segur que li arriben.
Segur que han travessat la pantalla del seu telèfon mòbil i li estan fent pessigolles. Molt suaus i subtils, per no interrompre el dolor, ni molestar... Només un airet càlid que no saps d'on surt i et fa recordar una olor de fa molt temps i et fa apuntar un somriure misteriós.
Segur que ella sap que en la distància, en la distància física dels quilòmetres que separen Calders de Porriño, en la distància temporal del temps que fa que no ens veiem ni ens abracem, em té al seu costat pel que necessiti i sap que pot comptar amb el meu suport.
Com diu el meu germà Sergi, espero que senti "la meva absència plena de presència"

Iria, demà tornarà a sortir el sol. I recordaràs mil i un moments bons al costat de ta mare. I sentiràs com creix dintre teu aquesta nova vida que la sàvia natura et regala per omplir una mica el buit que et deixa la mare. La Vida ens arrossega i és bo que així sigui. I ens queden moltes coses bones per viure. I les viurem. I tu i jo seguirem sent dos "grocs" que de tant en tant tornaran a creuar-se per l'espai i el temps i tornarem a somriure quan comprovem que seguim sent amics.

Molts petons de colors!