"Dolce far niente" és una frase italiana que ve a dir "la dolcesa de quan no fas res".
Et lleves tard, bé, et lleven els nens. I et lleves cansadíssim i vas amb pijama fins al migdia i penses en totes les coses que hauries de fer, però, com que estàs de vacances, vas marejant la perdiu i al final no fas res o ben poc. Però és que no fas ni tasques de la casa ni tan sols coses que et vindria de gust fer (llegir un llibre, tocar la guitarra...): és la tirania de la indolència i la laxitud que impera un cop t'has alliberat del ritme trepidant del dia a dia del curs escolar.
Al final fas una cosa o altra perquè els nens surtin de casa, però cap de les coses que hauries de fer, de les coses que tens a la virtual llista de "coses pendents".
Vas tard.
A poc a poc i tard.
I sopes tard i havent sopat estàs tan cansat que no tens ganes de fer res, però tampoc vas a dormir i vas retardant el moment entre la tele i l'ordinador. Al final te'n vas a dormir tardíssim i cansadíssim i penses que dormiràs poc i que et llevaràs fet pols.
I t'empipa que se t'estiguin escapant els dies d'aquesta manera sense aprofitar-los, però tampoc no tens energia per enfadar-te gaire. Estàs una mica apàtic, sense gaire forces ni iniciativa, "ja m'hi posaré demà..."
Però l'endemà et lleves tard, bé, et lleven els nens...
Dolce far niente...
1 d’abr. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada