No posar tots els ous al mateix cistell

Aquesta expressió (NO POSAR TOTS ELS OUS AL MATEIX CISTELL) s'aplica normalment en termes econòmics i vol dir que s'ha de diversificar la inversió. Si algun dels negocis on tens invertits uns quants diners va malament i perds aquells diners, saps que tens d'altres diners invertits en altres negocis que potser seguiran anant bé i, per tant, les teves pèrdues seran relatives i recuperables. En canvi si tinguessis tots els diners invertits en aquell negoci (tots al mateix cistell) i anés malament, la ruïna seria total i absoluta.

Aquesta setmana, però, a mi se m'ha acudit aplicar-la a la filosofia de vida. En pocs dies he sabut que alguns amics i coneguts meus ho estaven passant malament. Alguns perquè a la feina pateixen una situació molt estressant i propera al mobbing, d'altres perquè precisament s'han quedat sense feina i afronten un futur immediat de perspectives molt negres en aquests temps de crisi... Evidentment és molt difícil que jo pugui posar-me al seu lloc, malgrat que intenti animar-los i els digui que se sobreposin i que pensin en les altres coses que els deuen anar bé.

Però he pensat que jo ara mateix tinc "els ous de la meva felicitat molt repartits". A la família immediata estem tots bé, a punt de fer un viatge a París, i el Roc i l'Ona donen més alegries que maldecaps. A la feina estic valorat i m'ho passo bé treballant amb els nens i a més el bloc de cicle mitjà té molt de seguiment. En la meva vessant artística com a cantautor estic amb la moral pels núvols després del concert del gener i les felicitacions de la gent. Fent aquest bloc m'ho passo bé i puc deixar anar les meves ganes d'escriure i de reflexionar i penso que començo a tenir algun lector asidu que també m'afalaga... Vaig rumiant i penso que ara mateix pràcticament no hi ha cap cosa que em vagi malament (... quina sort!...), però crec que si alguna se'm torcés, les altres m'ajudarien a sobreposar-me i a veure el got mig ple.

Així doncs, aquest és el meu consell gratuït i no demanat: feu coses diverses que us satisfaguin i poseu-hi uns quants ous a cadascuna perquè quan vagin mal dades, amb les unes us pugueu refer de les altres.
I ja posats a pontificar us deixo dues frases més que sovint m'he aplicat i em conformen el meu tarannà tranquil, pràctic i i fins i tot un punt optimista.

No és més ric qui més té, sino qui menys necessita. Si aprenem a valorar el que tenim i procurem ser feliços amb allò, tindrem molt de guanyat. I quan ens sembli que necessitem una cosa que no tenim i això ens pugui arribar a frustrar, pensem si realment la necessitem tant com ens han fet creure...

Si el teu mal té remei... de què et queixes? Si el teu mal no té remei... de què et queixes? Sovint rondinem i generem energies negatives innecessàriament. Si la situació que ens contraria té solució, val més posar-se a solucionar-la que no pas queixar-se. I si no hi ha solució possible, és de savis adonar-se que la nostra queixa no servirà de res i dedicar les energies a coses que si que puguin donar un resultat.

Tan de bo a algú això li pugui servir d'alguna cosa i, si més no, per fer un somriure: ;-)