Tipus de silenci

Diuen que els esquimals són capaços de distingir més de 30 tons diferents del color blanc. En el seu hàbitat natural ple de neu i glaç han après a distingir diferents tons de blanc i per a ells dir "blanc" és no dir res, cal especificar.
Penso que amb el silenci ens passa una mica el mateix. Quan no sentim cap soroll diem que hi ha silenci, però segurament hi ha molts tipus de silenci.
En l'anterior notícia us explicava 2 tipus de silenci diferent que jo he pogut experimentar a les aules fent de mestre. Rumiant-hi una mica se me n'han acudit més:

SILENCI CÒMPLICE: és quan ningú no diu res, però tothom està concentrat i atent al que s'està dient. Quan tens captada l'atenció de tot l'auditori. Segurament també l'experimenten els contadors de contes quan tenen un bon dia o els mestres en dies de sort. És molt gratificant.

SILENCI DISPERS: es dóna quan no se sent ni una mosca, però tens el convenciment que la majoria de la gent no t'està escoltant i, els que ho fan, no t'estan entenent. És aquell silenci que et fa aturar l'explicació, trencar el gel i intentar captar l'atenció de l'auditori per veure si pots aconseguir que es connectin al que intentes explicar. És molt frustrant.

SILENCI TRÀGIC: m'imagino quan uns pares reben una trucada de matinada i un agent de policia els comença a demanar si són els pares de... i després els explica que hi ha hagut un accident... Aquell silenci curt i intens que intenta deixar temps per assimilar els esdeveniments i que deu precedir l'angoixa, la desesperació, la tristor, el dolor... Un silenci incòmode que tant de bo mai no haguem de viure en primera persona.

SILENCI CÒMIC: a l'altre extrem hi ha aquell instant que trobem entre una situació divertida i el posterior esclat de rialles. A vegades es produeix una pausa, un silenci expectant que es veu interromput per sonores riallades. És una pausa per donar temps a que tothom assimili i entengui la broma, per assegurar-nos que serà correcte començar a riure sorollosament. És breu i especial.

SILENCI DUBITATIU: quan ens fan una pregunta i no sabem què hem de respondre, quan algú ens saluda i li estem retornant la salutació però en realitat no tenim ni idea de qui és. És un silenci col.locat per guanyar temps, amb l'esperança que si som prou valents d'allargar-lo, algú o alguna cosa ens salvarà de la incòmoda situació, abans que arribi el moment de fer el ridícul.

SILENCI RESPECTUÓS: el que es pot donar en alguns enterraments o minuts de silenci. A vegades es dóna aquest silenci dens, pesant, ple de contingut, de pensaments i sentiments. Sovint és un silenci interromput per llàgrimes, sospirs, lamentacions o fins i tot aplaudiments, però a vegades, abans que això es produeixi podem apreciar la seva solemnitat.

En fi, ara mateix se m'acuden aquests, però segur que n'hi ha més. Tan segur com que no deu haver pràcticament ningú que s'hagi aturat mai a pensar en una cosa tan excèntrica. De fet ni jo mateix m'ho havia plantejat mai abans, però la notícia de l'altre dia m'hi va fer pensar.
Si a algú dels que llegeix això se n'hi acudeixen més exemples diferents, afegiu-los en forma de comentari i... qui sap... potser acabarem fent una tesi doctoral sobre el tema...
O potser que primer anem a pentinar el gat? ;-)