M'agrada el QUIMI PORTET. Que voleu que us hi digui.. també m'agraden l'Adrià Puntí, l'Albert Pla i altres "bèsties" similars que per a molts són de difícil digestió...
M'agrada des dels primers grans discos de EL ÚLTIMO DE LA FILA i, un cop dissolt aquest gran grup dels 80-90, he seguit la seva carrera en solitari sense defallir.
I és una afició difícil de recomanar perquè els seus discos no són gens comercials. I de fet els darrers ni jo mateix no els he escoltat gaire més d'una vegada perquè costen d'entrar. Però veure'l i sentir-lo en directe és UNA DELÍCIA!
Veure un tio de 52 anys passar-s'ho tan bé dalt de l'escenari, poder fruir del seu talent musical, del seu mestratge tocant la guitarra, del seu esperit rocanrolero, de la brillantor dels divertidíssims comentaris que va enllaçant entre cançó i cançó...
Ahir vaig anar de concert al Kursaal i em vaig passar tot el concert somrient. Admirava la potència dels moments instrumentals de les seves cançons, el feeling immediat amb el públic, l'enginy i la frescor dels comentaris que ens feien riure i la capacitat i el talent de construir un espectacle que tingués sentit i on tots plegats ens divertíssim.
I és clar, al seu voltant té un virtuós de la guitarra com el JORDI BUSQUETS, un baixista solvent com l'ANTONIO FIDEL i un bon bateria com el XARLI OLIVER que formen un conjunt compenetrat i compacte. Tenen la energia i la il.lusió d'un grup que acabés de començar, però la qualitat i l'experiència d'uns músics veterans, bregats en mil batalles que no necessiten demostrar res sinó que toquen per passar-s'ho bé.
I s'ho passen molt bé. I ho fan passar molt bé als que anem als seus concerts.
Us deixo amb un vídeo que he trobat al YouTube en que podeu veure una mica algunes de les qualitats que us he comentat. D'una banda el seu discurs inicial divertit, còmplice amb el públic, còmode en el seu paper de frontman de la banda. I després la cançó, amb els jocs de les dues brillantíssimes guitarres i la potència d'un grup de rock.
Gràcies, Quimi, i que per molts anys segueixis amb aquesta trempera i aquesta lucidesa.
10 d’abr. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada